Edició de «Lluís de Fenollet»

[[Archiu:LLUISFENOLLET.jpg|thumb|250px]]

'''Lluís de Fenollet''' ([[Xàtiva]], [[sigle XV]] - † [[1505]]). Cavaller, humaniste i escritor [[Comunitat valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Fon fill primogenit del senyor d'Annahuir, de qui heretà el senyoriu ademés de la granja dels Aladides comprant el lloc de [[Guadasséquies]] en l'any [[1486]].

Lluís de Fenollet fon un noble cavaller de la població valenciana de Xàtiva, conforme ho afirma D. Nicolau Antonio, en la seua obra ''Bibliotheca Hispana Vetus''. Destacà pel seu valor en la guerra en terres catalanes, prestà diners al rei Joan II per a organisar les seues tropes i incrementà el seu patrimoni familiar conseguint carniceries i molins en la baronia de [[Canals]].

Les senyes que ha deixat [[Martí de Viciana]], en la seua ''Cronica de la Inclita y Coronada Ciudad de Valencia'', poden oferir notes biogràfiques sobre la figura de Lluís de Fenollet. Quan s'ocupa del llinage dels Fenollet, Martí de Viciana dona una llista de nobles d'este ilustre llinage de la [[Reconquista]].

A la casa Fenollet, establida en Xàtiva, li correspongueren els senyorius de [[Genovés]], de Lloc Nou de [[Torrent]] i de Lloc Nou de Fenollet. 

Als senyors de Fenollet, pels mèrits prestats a la [[Corona d'Aragó|Corona]], s'els concedí a perpetuïtat, per privilegi real, la balia de Xàtiva, dit privilegi el tenien concedit des de l'any [[1488]].

El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar. 

Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, en l'any [[1512]].

Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon [[abadesa]] del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també. 

Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''.    

== Bibliografia ==

* Alminyana Vallés, Josep. ''[[El Crit de la Llengua]]'' (Valéncia, 2006, 3ª ed.)

== Cites ==

En l'obra ''Hystoria de Alexandre'' (Historia Alexandri Magni), edició de [[Barcelona]] de l'any [[1481]], traduïda del [[llatí]] de Quintus Curcius Rufus per Lluís de Fenollet, en el seu colofó se pot llegir:

{{Cita|…en la present lengua valenciana transferida…}}

L'original està conservat en la Biblioteca Històrica de l'[[Universitat de Valéncia]].  

== Vore també == 

* [[El Crit de la llengua]]
* [[Josep Alminyana i Vallés]]
        
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Humanistes]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]