Edició de «Pi carrasca»

{{CaixaTaxons
| nom = Pi carrasca
| image = Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG
| llegenda = 
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Pinophyta]]
| classis = [[Pinopsida]]
| ordo = [[Pinales]]
| familia = [[Pinaceae]]
| genus = [[Pinus]]
| species = Pinus halepensis
| species_authority = [[Philip Miller|Mill.]]
| mapa = Pinus halepensis range.svg
| llegenda_mapa = Distribució natural
}}

El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a pi d’Alep, és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants a terres valencianes.

== Descripció ==
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d’altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines menudes, verdes o rogenques, que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d’uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S’obri per l’acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

== Hàbitat ==
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i marges de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

== Taxonomia ==
''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l’any 1768.

== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi.
* '''halepensis''': ‘d’Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc on fon descrit originalment.

== Usos ==
S’utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s’obtenien derivats com trementina. Antigament s’usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més menut que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].

== Conservació ==
Encara que es molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

== Referències ==
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.

== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.

== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)]

== Dits valencians ==
{{Autoritat}}
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Pinus]]
[[Categoria:Pinaceae]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Espècies pioneres]]