Edició de «Tractat d'Almizra»

El '''Tractat d'Almizra''' (també anomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els límits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fou signat al [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conqueridor]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard [[Alfons X el Savi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joiosa]] quedaren reservades per a Castella.

==Antecedents==
El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dènia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes. 

L'avançament de la conquesta catalano-aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos no respectà aquesta divisió i el [[1242]] intentà [[Setge d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conqueridor]] va posar [[Setge de Xàtiva (1244)|setge a Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el comte–rei s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.

Aquesta actitud deslleial contrastava amb la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»''

L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.

==El tractat==
[[Fitxer:Tractat Almizra.jpg|thumb|Representació de la signatura del tractat al Camp de Mirra.]]
Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, als 26 de març del 1244. Aquest tractat concedia als castellans Alacant, [[Aigües]] i [[Busot]], amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'[[Almansa]] i de la línia de l'actual [[mont Major]], anomenat aleshores [[serra de Larrua]]. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de [[València]]. 

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]]''. Però el text del tractat no fou publicat fins [[1905]].

Es creu que el tractat fon signat al [[El Camp de Mirra|Camp de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] després que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa.

==Modificacions posteriors de la frontera==
És possible que pocs mesos després del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el [[sege de Biar]] (finals del 1244 i escomençament del [[1245]]). Posteriorment, els territoris del [[Regne de Múrcia]] situats al nort de la riba del [[Segura]] són incorporats al Regne de València per [[Jaume II]] després de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i del [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).

==Folclor popular==
En les festes de [[Moros i Cristians]] d'esta població, es fa una representació teatral de la signatura del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per eixemple, el lloc on fon signat exactament; o el perque d'esta divisió territorial i no pas una atra.

==Referències==
{{referències}}

[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]]
[[Categoria:Tractats de pau]]
[[Categoria:Història de Múrcia]]
[[Categoria:Conquista de València]]
[[Categoria:Villena]]