Edició de «Cantàbria»

{{Ficha de comunitat autònoma
|nom = Cantàbria
|nom complet = Cantàbria
|bandera = [[Image:Flag of Cantabria.svg|border|125px|Bandera de Cantabria]]
|escut = [[Imagn:Escudo de Cantabria.svg|45px|Escudo de Cantabria]]
|himne = ''[[Himno de Cantabria|Himno a la Montaña]]''
|capital = [[Image:Santander.svg|20px]] [[Santander (Cantabria)|Santander]]
|llengües oficiales = [[Idioma espanyol|Castellà]]
|superfície = 5.221
|posició superfície = 15
|percentage superfície = 1,05%
|població =  581.215 
|posició població = 16
|percentage població = 1,3%
|població any = 2008
|densitat = 111,3
|gentilici = Cántabro/a, montanyés/esa, cantábric/a, cantabrio/a, montano/a
|data estatut = [[11 de enero]] de [[1982]]
|còdic = S
|festa = [[15 de septiembre]] (la [[Virgen de la Bien Aparecida|Bien Aparecida]])
|congres = 5 escaños
|senat = 5 escaños (1 designado)
|parlament = 39 escaños
|president = [[Miguel Ángel Revilla Roiz]]
|partit = [[Partido Regionalista de Cantabria|PRC]]
|sítio web = [http://www.gobcantabria.es/ Gobierno de Cantabria]
}}

'''Cantàbria''' és una regió històrica i comunitat autònoma uniprovincial espanyola. Llimita al est en el País Vasc (província de Viscaya), al sur en Castella i Lleó (porvíncies de Lleó, Palencia i Burgos), al oest en el Principat d'Asturies i al nort en el mar Cantàbric. La ciutat de Santander és la seua capital i localitat més poblada, seguida inmediatament per els núcleus industrials de Torrelavega, Castro Urbidales i Camargo. Les seues primeres referències daten del any 195 a.C., moment en que el escritor romà Catón el Vell parlava en la seua obra Orígens del naiximent del riu Ebre en el país dels càntabros.

          ...fluvium Hiberum: is oritur ex Cantabris, magnus atque pulcher, pisculentus.
          ...el riu Ebre: naix en terra de càntabros, gran i fermós, abundant en peixos. 
                                           Marco Porcio Catón, "el Vell". Orígens (VII), 195 a. C.

Cantàbria està situada en la Cornisa Cantàbrica, nom donat a la franja de terra existent entre el Mar Cantàbric i la Cordillera Cantàbrica, en el nort de la Península Ibèrica. Té un clima oceànic humit i de temperatures moderades, fortment influenciat per els vents del oceà Atlàntic que choquen les montanyes. La precipitació mija és de 1.200 mm, lo que permet el creiximent de frondosa 
vegetació. La seua major elevació es localisa en el pic de Torre Blanca (2.619 metros), en la divisòria entre Cantàbria i la província de Lleó, encara que de forma tradicional s'ha asignat este honor a Penya Vieja (2.167 metros) per trobar-se totalment dins del territori montanyés. 

Cantàbria es la regió més rica del mon en yaciments arqueològics del Paleolític Superior. Els primers signes de ocupació humana daten del Paleolític Inferior, encara que este periodo no estiga tan be representat en la regió. Destaquen en est aspecte, les pintures de la cova d'Altamira, datada entre 16.000 i 9.000 a.C. i declarada, junt a atres nou coves càntabres més, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La moderna província de Cantàbria es va constituir el 28 de juliol de 1978. La Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Cantàbria fon aprovat el 30 de decembre de 1981, dotant d'este modo a la Comunitat Autònoma d'organismes i institucions d'autogovern.

== Toponomia ==
Diversos han segut els autors que han tratat l'orige etimològic del nom de Cantàbria (San Isidoro de Sevilla, Julio Caro Barroja, Aureliano Fernàndez Guerra, Joaquín Gonzàlez Echegaray, Adolf Shulten, etc.) Encara que no és segura la seua procedència, la opinió més acceptada per els experts es que deriva de la raïl cant-, d'orige celta o ligur i que vol dir "roca" o "pedra", i el sufixe -abr, frecuent en les regions celtes. De tot açò es deduix que "càntabro" vindria a significar "poble que habita en les penyes" o "montanyés", en clara referència al territori abrupte i montanyós de Cantàbria.

== Geografia Física ==
La regió té una superfície de 5.321 km2 i les seues costes tenen una llongitut de 165,7 kilómetros. El seu cap més sobreixent es el Cap d'All (Cabo de Ajo en castellano). En la regió existixen tres àmbits geogràfics be diferenciats: La Marina, La Montanya i Camp i els valls del sur perteneixents a les conques del riu Ebre i del Duero. La presència predominant de la montanya i la seua difícil orografia del terreny explica que històricament ademés es coneix a la regió sancera com la Montanya.

=== Relleu ===
Cantàbria és una regió de caràcter montanyós i coster i en un important patrimoni natural. El seu enèrgic relleu fa que el 40% de la seua superfície estiga per damunt dels 700 metros d'altitut i un terç d'este en pendents de més del 30% de inclinació. En ella distinguixen dos àrees morfològicament be diferenciades:

*La Marina. Una franja costera de valls baixos, amplis i de formes suaus d'uns 10 km d'ample de la qual altitut no sol superar els 500 msnm i que llimita en el mar per mig d'una llínea de rases llitorals, configurant abruptes escalonats que son trencats per la aparició de desembocadures de rius generant ries i plages. En el llitoral de la regió destaca la Bahia de Santander. Per el sur la marina llimita en la montanya.

* La Montanya. És una llarga barrera de montanyes abruptes paralela al mar que componen part de la cordillera Cantàbrica. En la seua majoria de roca calcàrea afectada per fenòmens kàrstics i que cobrixen la major part de Cantàbria. Formen valls profunts en disposició nort-sur en forts pendents horadades per rius de caràcter torrencial, de gran poder erosiu i corts per la poca distància entre el seu naiximent i la seua desembocadura. Els valls configuren diferents comarques naturals de la regió be delimitades físicament per els cordals montanyosos: Liébana, Nansa, Saja, Besaya, Pas-Pisueña, Miera, Asón-Gàndera, Campoo. A la montanya perteneix la serra del Escut, cordó montanyos d'entre 600 i 1.000 msnm i que a lo llarc de la zona occidental de Cantàbria seguix paralela a uns 15 o 20 km de la costa. Montanyes més altes mos trobem a mesura qeu mos desplassem al sur, en una alineació de crestes que llimiten els valls i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen en el Mar Cantàbric. Per lo general superen els 1.500 metros d'altitut, des de el port de San Glòrio en l'oest fins el de Los Tornos, en la part oriental: Penya Labra, port de Sejos, port del Escut, Castro Valnera i la Sía. També destaquen els grans massiços calcàreus dels Pics d'Europa en la zona sur occidental de la regió, de la que les caps sobrepasen la majoria 2.500 metros i on es amplia la presència del model glaciar en la seua morfologia.


(Artícul encara per terminar)

[[Categoria: Comunitats Autònomes]]
[[Categoria: Cantàbria]]
[[Categoria: Espanya]]