Edició de «Felibritge»

El  '''Felibritge''' o '''Félibrige''' ('''''lou Felibrige''''' en normativa occitana mistraliana, '''''lo Felibritge''''' en normativa occitana clàssica) és una associació lliterària (i apolítica) fundada en [[1854]] per [[Frédéric Mistral]] i atres escritors occitans per a protegir i conrear la [[occitano|lengua occitana]] (o ''langue d'oc''). 

== Història ==

Fon fundat, baix l’advocació de Santa Estela, el 21 de maig de 1854 en [[Châteauneuf-de-Gadagne]] ([[Vaucluse]]), per set jovens poetes : [[Frédéric Mistral]], [[Joseph Roumanille]], [[Théodore Aubanel]], [[Jean Brunet]], [[Paul Giéra]], [[Anselme Mathieu]] i [[Alphonse Tavan]].

En un primer moment, sa acció es llimitava a l’[[Idioma provençal|provençal]], pero pronte, des de 1878, s’extengué al [[conjunt occità-romànic]]. Aixina i tot, al ser un moviment lliterari i desvinculat de la política, en 1893, al creixer la politisació dels escritors catalans, es decidí excloure-los i reduïr l’acció a l’occità i al Rosselló.

L’extensió del Félibrige fora de [[Provença]] es deu a escritors com [[Michel Camélat]] i [[Simin Palay]] ([[Gascuña]] i [[Bearn]]), [[Justin Bessou]] ([[Rouergue]]), [[Arsène Vermenouse]] ([[Auvernia]]) entre atres. 

Hui, és una de les organisacions culturals més destacades en [[Occitania]], i l’única present en els 36 departaments de llengua d'oc, junt en l’[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO).

== Organisació ==
Les seccions regionals del Félibrige es nomenen ''mantenènço''

El president du el títul de ''capoulié'' (en normativa mistraliana) o ''capolier'' (en normativa clásica). [[Jacques Mouttet]] és l’actual ''capoulié'' del Félibrige, i el dècimquart sucessor de Frédéric Mistral al front de l’organisació. 

L’assamblea general del Félibrige es celebra cada volta en una ciutat distinta d’Occitania, el día de Santa Estela o en alguna data pròxima.

== Orige del nom ==

El nom ''Félibrige'' procedix de la paraula ''félibre'', que te orige en un error popular: el càntic ''Li revelacioun de sant Antòni'' conta els set dolors de la Verge María, i un d’ells és haver perdut a son fill, qui es trobaba en el temple ''emé li Sefer, libre de la lèi'' (= en els ''Sefer'', rolls en hebreu, de la llei judaica). En boca del poble el vers es reinterpretà com ''emé li sèt felibre de la lèi'' = en els set '''''félibres''''' de la llei.

Aixina puix, originada, la paraula '''''félibre''''', pronte es viu envolta en un aura de misteri i prestigi, ya que ¿qué podíen ser els tals ''félibres'' sino grans sabis?

Per atra part, la paraula ''félibre'' contenía la paraula ''libre'', que en provençal significa tant lliure com llibre, lo que podía ilustrar be l’espirit intelectual i romàntic del Félibrige: trobar la llibertat a través de la cultura, i especialment, a través de la lliteratura. 

== Normes ortográfiques en el Félibrige ==

L’idioma occità modern  te dos normatives principals enfrontades: la [[Normativa mistraliana del occità|normativa mistraliana]] i la [[Normativa clàssica del occità|normativa clàssica]].

El Félibrige adoptà des de la seua fundació, en 1854, la '''norma mistraliana''', creada per [[Joseph Roumanille]] i desenrrollada [[Frédéric Mistral]]. 

No obstant, la '''norma clàssica''' fon adoptada paulatinament per una part del Félibrige a lo llarc de tot el sigle XX, sobre tot a partir dels anys xixanta, i en especial fora de Provença. La ''mantenènço'' del Félibrige de Provença seguix usant la normativa mistraliana de manera casi exclusiva.

== Enllaços externs ==
* [http://www.lexilogos.com/provence_felibrige.htm Felibrige en lexilogos] (en francés)
* [http://www.notreprovence.fr/en_movement_felibrige.php History of Felibrige - NotreProvence.fr] (en anglés)


[[Categoría:Lliteratura occitana]]