Edició de «Hannah Arendt»

'''Hannah Arendt''' naixcuda com '''Johanna Arendt''' ([[Linden-Limmer]], [[Hannover]], [[Alemània]], [[14 d'octubre]] de [[1906]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[4 de decembre]] de [[1975]]), fon una filòsofa, historiadora, politòloga, sociòloga, professora d'universitat, escritora i teòrica política alemana, posteriorment nacionalisada nortamericana, de religió judeua i encara que ella no es feya cridar com a tal, pot ser considerada com una de les filòsofes més influents del [[sigle XX]].

La privació de drets i persecució en Alemània dels judeus a partir de [[1933]], aixina com el seu breu encarcerament eixe mateix any, varen contribuir a que decidira emigrar. El règim nacionalsocialiste li va retirar la nacionalitat en [[1937]], per lo que fon una [[apàtrida]], fins que va conseguir la nacionalitat nortamericana en [[1951]]. No obstant (i a pesar d'esta experiència) Arendt no va denunciar el model de segregació racial nortamericana en que es varen inspirar els [[nazisme|nazis]], el sistema [[Jim Crow]], sino que va adoptar posicions crítiques front al moviment pels drets civils, com demostra la seua polèmica intervenció en el debat sobre Little Rock.

Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]].

A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com [[Sócrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Immanuel Kant]], [[Martin Heidegger]] i [[Karl Jaspers]], ademés de representants importants de la filosofia política moderna com [[Maquiavel]] i [[Montesquieu]]. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del [[totalitarisme]] (Theorie der totalen Herrschaft), als seus treballs sobre [[filosofia existencial]] i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus.

Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència. 

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia]