Edició de «Institut d'Estudis Occitans»

L'IEO o '''Institut d'Estudis Occitans''', és un organisme cultural i científic no oficial, que te per finalitat la promoció de la cultura [[Occitània|occitana]], la normalisació llingüística de la llengua [[idioma occità|occitana]] aixina com sa oficialitat. Fon fundat en [[1945]]  per [[Robèrt Lafont]],  Jùli Cubainas, [[Pèire Lagarda]], [[Leon Còrdas]], [[Max Roqueta]], [[Fèlis Castanh]] y [[René Nelli]], entre atres. Te la seu principal en en [[Toulouse]](Tolosa).

Fon reconegut d'utilitat pública en [[1949]] i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educació Popular en [[1986]]. L'IEO te divisions regionals en [[Aquitània]], [[Midi-Pirinées]], [[Languedoc]], [[Provença]], [[Limoges (regió)|Llemosí]] i [[Auverne]]. L'IEO desenrolla sa activitat institucional per mig de subvencions institucionals i privades, i en les quotes dels socis i la venda de productes sobre la cultura occitana. 

== Orige ==

Es fundà baix uns plantejaments més dinàmics que els de la [[Societat d’Estudis Occitans]], fundada en [[1920]], de la que agarrà el relleu ''de facte''. Destacà en el camp científic en sos inicis, en especial en el llingüístic. Ses contribucions han segut, fins l'esclafit de les recents diatribes polítiques occitanes, netament reivindicatiu a l'hora de que se esforçaba per impondre l'unificació llingüística dels parlants occitans consumada por [[Loïs Alibert]].
 
== Organisació ==

L'IEO s'organisa en seccions regionals, seccions departamentals i circuls locals a lo llarc del territori occità i les valls occitanes d'[[Itàlia]]. També te seccions fora del territori occità, com en [[París]] o [[Poitiers]]. Ademés, s'organisa en sectors: l'edició (IDECO), l'animació, la música i les arts plàstiques. Hui en día, l'IEO té trenta seccions departamentals, quatre seccions regionals i l'IEO National, la federació nacional. Les diferents seccions locals estan vinculades i reben subvencions dels ajuntaments de cada localitat i les associacions i entitats culturals o polítiques de l'entorn.

== Activitats ==

El Festenal, és una de les activitats periòdiques de l'IEO. Consistix en una celebració sobre Occitània durant el mes d'octubre. El lema és "Occitània, les Orients d'Occitanie" i es realisen activitats com poesia, cinema, teatre, arts plàstiques, música tradicional, actual, clàssica i cançó d'autor. També fan moltes atres activitats anuals com els cursos d'[[occità]] per ad adults, les trobades intensives de llengua i pràctica oral, traduccions per a les administracions o les persones que ho vullguen, pràctiques de cant polifònic occità i mediterràneu, difusió de llibres i programació de concerts, teatre, charrades, exposicions i atres activitats afins.

== Crisis internes ==

L'IEO sofrí algunes crisis a lo llarc de la seua història. La més aguda, a finals de 1970 i a inicis de 1980, quan s'enfrontaren dos corrents: una "populista" que havia pres el poder, i una "universitària" dirigida per [[Robèrt Lafont]]. En [[1981]], la tendència "universitària" en Robèrt Lafont, fon obligada ad abandonar l'IEO. Això pràcticament feu desaparèixer les activitats d'investigació científica de l'IEO, que migraren cap ad atres organismes distints com les universitats i l'[[Associació Internacional d'Estudis Occitans]] i, especialment en [[llingüística]], cap al [[Gidilòc]] i el [[Consell de la Llengua Occitana]]. Aixina i tot, l'IEO ha conservat fins hui un paper determinant en el domini de l'animació cultural i en l'acolliment per defecte d'una gran cantitat dels militants de la cultura occitana.

== Contacte ==
Ostal d'Occitània<br>
11, carrièra Malcosinat<br>
F-31000 [[Toulouse|Tolosa]]

== Enllaços externs ==

* [http://www.ieo-oc.org/ Institut d'Estudis Ocitans]
* [http://www.ieotolosa.free.fr/ I.E.O de l'Alt Garona]
* [http://www.lpl.univ-aix.fr/ext/guests/ieo/ Web de l'IEO acollida per la Universitat d'Aix en Provence]

== Referència ==
* [[Occitània fins els anys 70]]

[[Categoría:Occitània]]
[[Categoria:Entitats occitanistes]]