Edició de «Antonio Ubieto Arteta»

'''Antonio Ubieto Arteta''' ([[Saragossa]], [[31 de març]] de [[1923]] - [[Valéncia]], [[1 de febrer]] de [[1990]]) fon un [[historiador]] i [[filòlec]] [[medievaliste]] [[Aragó|aragonés]]. 

Discípul de l'historiador medievaliste [[José María Lacarra]], va destacar com a investigador de la història i la [[lliteratura medieval]] sobretot en l'àmbit [[Aragó|aragonés]], a on va estudiar. Fon archiver i catedràtic de [[Universitat de Saragossa]], i en [[1977]] va obtindre la Càtedra d'Història Medieval de la dita Universitat, dirigint el departament homònim fins a 1988.

La seua obra com a medievaliste comprén centenars de treballs destinats a l'edició de fonts primàries de temes navarrés-aragonesos, d'història valenciana o [[èpica]] medieval. Destaca la seua llabor en la clarificació dels orígens dels regnes de Castella, Aragó i Valéncia i la profundisació en la història d'Aragó, en l'àmbit de la qual va publicar una magna obra de referència en diversos volums, la  seua  ''Història d'Aragó''. 

Són importants aixina mateix les seues aportacions a l'autoria i datació del ''[[Cantar de meu Sit]]'', iniciant el corrent crític, hui dominant d'una datació tardana i una autoria única i possiblement culta per al ''Cantar''. 

Com a continuadors de la seua obra figuren dos discípuls com el seu germà, Agustín Ubieto, especialisat en la génesis i canvis territorials tant d'Espanya com d'Aragó en les seues conegudes obres en format d'atles històrics; i el també medievaliste terolà Antonio Gargallo, el qual va destacar pel seu estudi sobre la Comunitat de Terol al llarc de tota l'Edat Mija, i que al seu torn ha servit d'inspiració per a la recreació anual de Les Bodes d'Isabel de Segura, representada en el mes de febrer a Terol.

També va treballar en l'activitat editorial. En el dit àmbit va fundar la reviste ''Ligarzas'' i l'editorial «Anubar», de les que fon director. En elles va iniciar importants coleccions, com ho són Texts Medievals, Obres d'Investigació, Comerç Valencià, Temes Valencians, i Gebres.

== Bibliografia de l'autor ==
*Antonio Ubieto Arteta, «Observacions al Cantar de meu Sit», ''Arbor'', XXXVII (1957), 145-170.
*—, ''El "Cantar de meu Sit" i alguns problemes històrics'', Saragossa, Anubar, 1992, ISBN 84-7013-054-4
*—, ''Història d'Aragó. Lliteratura medieval, I'', Saragossa, Anubar, 1982 ISBN 84-7013-186-9
*—, ''Colecció Diplomàtica de Cuéllar'',  Segòvia, Diputació Provincial, 1961. Presentació de l'Exmo. Sr. D. Pascual Marín Pérez, magistrat i catedràtic de Dret Civil.
*—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquiste, I'', Saragossa, Anubar, 1981, ISBN 84-7013-155-9
*—, ''Orígens del Regne de Valéncia. Qüestions cronològiques sobre la seua reconquiste, II'', Saragossa, Anubar, 1979, ISBN 84-7013-156-7
*Antonio Ubieto, Juan Regla, José María Jover, Carlos Sec, ''Introducció a la Història d'Espanya'', ''Teidei'', 1963, ISBN 84-307-7310-X

== Referències ==
*Veu [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=12487 «Antonio Ubieto Arteta»], ''Gran Enciclopèdia Aragonesa'' (en llínea).
*Angel J. Martín Duc, «[http://dialnet.unirioja.És/servlet/fichero_articulo?codigo=15849&orden=85316 El medievaliste aragonés Antonio Ubieto Arteta]», ''príncep de Viana'', any núm. 51, núm. 189, 1990, ps. 19-22. ISSN 0032-8472
*Ramón Ferrer Navarro, [http://ifc.dpz.Es/recursos/publicacions/23/05/_ebook.Pdf «El professor Ubieto i el medievalisme hispà»], ''Reviste d'Història Jerónimo Zurita. Historiadors de l'Espanya Medieval i Moderna'', 73 (1998), Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», ps. 89-116. ISSN 0044-5517.

== Enllaços externs ==
*[http://www.anubar.com/autores/aut1.Htm Publicacions d'Antonio Ubieto Arteta].
*[http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=75727 Recopilació de treballs d'Antonio Ubieto Arteta] en [[Dialnet]]




{{BD|1923|1990|Ubieto Arteta, Antonio}}

[[Categoria:Historiadors d'Aragó]]
[[Categoria:Filòlecs d'Espanya]]
[[Categoria:Medievalistes]]
[[Categoria:Saragossans]]