Edició de «Lluís Lucia Lucia»

'''Luis Lluïa Lluïa''' ([[Cuevas de Vinromà]], [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristiano]] [[España|español]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlismo|tradicionalismo]] valencià. Es va llicenciar en Dret a Valéncia. En 1912, als 24 d'edat, fon director del ''[[Diari de Valéncia]]'' fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Talls per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions van ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDIXCA) sent vicepressident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, vegades dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Les seues posicions van ser distenciant-se, en el temps, del president de la [[CEDIXCA]], fugint Luis Lluïa de l'excessiu personalisme, de Gil-robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lluïa] va eixercir un influx moderador sobre l'irascible i apasionat Gil-robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lluïa es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Després de l'asassinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelión militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Luis Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que Deia:
{{cita|Madrid. Ministre Governació. Com exministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lluïa.}}

No obstant, després de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la rereguarda republicana i l'escomençament de la repressió i asassinat masiu i sistemàtic del clero, Lluïa es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Teruel|Teruel]]) i després aïllat en una casa d'un poblet de [[província de Castellón|Castellón]], on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhessió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon procesat i mantingut a la presó. De la seua presó a Valéncia fon traslladat a la [[Cárcel Model de Barcelona]]. Davant de la imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el 25 de giner de 1939, Lluïa i atres presos de dretes van ser alliberats per un diplomàtic disfresat de Guàrdia d'Assalt. Lluïa va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lluïa va romandre en llibertat tres setmanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumarísimament, fon condemnat a mort treze dies després, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhessió que no havia sigut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

La pena capital fon, no obstant, commutada, després de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.

Luis Lluïa va publicar un important número d'articles i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Què em diu vosté dels presos'' davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poessies que encara no han sigut publicades.

L'historiador Vicent Menges Església va defendre la seua tesi doctoral ''Biografia humana i política de Luis Lluïa i Lluïa''; fruit de la dita tesi fon el llibre ''En el tall de la navaixa'', biografia de Luis Lluïa.

Luis Lluïa Lluïa és pare de [[Luis Lluïa Mingarro]], famós director de cine espanyol de la posguerra.

{{BD|1888|1943|Lucia Lluïa, Luis}}

[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de Castelló]]
[[Categoria:Periodistes de Castelló]]
[[Categoria:Advocats d'Espanya]]