Edició de «Inocencio Arias»

'''Inocencio Félix Arias Llamas''', conegut popularment com a '''Inocencio Arias''' o '''Chencho Arias''' ([[Albox]], [[Almeria]], [[20 d'abril]] de [[1940]]) és un diplomàtic espanyol, jubilat en l'any [[2010]]. Ha ocupat càrrecs rellevants en la diplomàcia espanyola: secretari d'Estat de Cooperació (viceministre), subsecretari d'Assunts Exteriors, embaixador d'Espanya davant les [[Nacions Unides]] (juliol de [[1997]]-decembre de [[2004]]) i portaveu del Ministeri d'Assunts Exteriors en tres Governs diferents de la democràcia ([[UCD]], [[PSOE]] i [[PP]]). 

== Trayectòria professional ==

Inocencio Arias es llicencià en Dret en l'[[Universitat de Múrcia]] i va accedir a la carrera diplomàtica en [[1967]], a on fon destinat a [[Bolívia]], [[Argèlia]] i [[Portugal]]. En el Ministeri d'Assunts Exteriors, va dirigir l'[[Oficina d'Informació Diplomàtica]] i fon portaveu del departament en els periodos 1980-1982 (UCD), 1985-1988 (PSOE) i 1996-1997 (PP).

Representant d'Espanya en l'ONU és la funció que Arias va eixercitar durant més temps, uns 7 anys. En ella el diplomàtic fon elegit president de l'Associació d'Embaixadors davant l'ONU i president del Comité Mundial contra el Terrorisme. Inocencio Arias representava a [[Espanya]] en el Consell de Seguritat durant la [[guerra d'Iraq]] de [[2003]] en la que Espanya va recolzar als [[Estats Units]]. Este controvertit conflicte, que va dividir als membres de l'ONU i a la comunitat internacional, va originar comentaris d'Arias que varen resultar polèmics. 

Des de les seues distintes responsabilitats, Arias ha participat en diverses conferències internacionals, com el Cim de la Terra ([[Riu de Janeiro]], 1992), Consells Europeus (1986, 87, 88 i 96), Cims de l'OTAN (Madrit, 1997), Cim d'Orient Mig (Madrit, 1991), Cim del Moviment de Països No Alineats (Jakarta, 1992) i Cims Iberamericans de Mèxic (1991), Madrit (1992), Salvador de Baïa (1993), i Santiago de Chile (1996).

Arias va impartir classes de Relacions Internacionals en l'Universitat Complutense i en l'Universitat Carles III de Madrit.

Ademés d'haver segut director general del club futbolístic de la primera divisió espanyola [[Real Madrit, CF|Real Madrit]] entre 1993 i 1995, Arias va escriure un llibre, Els tres mits del Real Madrit, sobre la trayectòria personal i deportiva de tres destacats davanters de l'equip, [[Alfredo Di Stéfano]], [[Emilio Butragueño]] i [[Raúl González Blanco|Raúl]].

Despuix de la seua jubilació Arias escrigué semanalment un blog «Cròniques d'un diplomàtic jubilat» en l'edició digital de ''[[El Mundo]]'' (2010-2015).

Des de l'any [[2015]] colabora en el programa matinal "Herrera en COPE" que dirigix i presenta [[Carlos Herrera]] en la [[Cadena COPE]].