Edició de «Sèt maravelles del món antic»

[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les set maravelles]]
Les '''Set maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Set maravelles''' o les '''Set maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades. 

A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.

S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.

Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

==La llista definitiva==
*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.
*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de l'any [[126 a. C.]], quan la ciutat fon destruida definitivament pels [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins a l'any [[550 a. C.]] i destruit per un incendi intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava l'obra més impresionant de la seua llista en diferència.
*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.
*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a l'entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

==Referències==
{{Traduït de |es| Siete maravillas del mundo antiguo}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Edat Antiga]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Antiga Grècia]]