Edició de «Idioma sicilià»

{{llengua|
|nom= Sicilià
|nomnatiu= Sicilianu
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Itàlia]]
|regió=[[Sicília]], [[Calàbria]] i [[Apúlia]]
|parlants= 4.800.000 parl.
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Romanç]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Sicilià'''<br />
|nació= No és oficial en ningun puesto.
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1=
|iso2= scn
|iso3= scn
|sil=
|mapa=
}}

El '''Sicilià''' és una [[llengua romanç]] parlada en l'illa de [[Sicília]], en el sur d'[[Itàlia]]. Alguns dels seus dialectes també es parlen en la península itàlica, principalment en el centre-sur de Calàbria i en Salent, en Apúlia meridional. Diferix del [[italià]] i descén del [[llatí]] vulgar, en influències del [[grec]], [[àrap]], [[francés]], [[provençal]] i [[espanyol]].

Té una rica història i lliteratura i un extens vocabulari en més de 250.000 paraules, degut a la influència dels distints dominadors de l'illa. El sicilià tingué una forta influència en la formació de la llengua maltesa, sobre tot fins finals del [[sigle XVIII]].

Esta llengua, en el [[Llibre Rogi de UNESCO]], està classificada com a llengua que no corre ningun risc d'extinció.

El us del sicilià com a llengua parlà en família o entre amics és molt comú en tota la regió; manco comú és el seu us en ocasions oficials i en la forma escrita.

Els majors escrits i poetes de la lliteratura en llengua siciliana són: Giovanni Meli, Nino Martoglio, Domenico Tempio, Alessio Di Giovani, Ignazio Buttitta i Andrea Cailleri.

== Eixemples de llengua escrita ==
=== Lu Patri Nostru ===


<blockquote>
:Patri nostru, chi siti 'n celu,
:Sia santificatu lu vostru nomu, 
:Vinissi prestu lu vostru regnu,
:Sempri sia fatta la vostra Divina Vuluntati 
:Comu  'n celu accussì 'n terra. 
:Dàtinillu sta jurnata lu panuzzu cutiddianu 
:E pirdunàtini li nostri piccati 
:Accussì comu nui li rimittemu ê nostri nimici 
:E nun ni lassati cascari ntâ tintazzioni, 
:ma scanzàtini dû mali.
:Amen.
</blockquote>

=== Astrattu di [[Antoniu Venezianu]] ===
==== Celia, Lib. 2 ====
(~[[1600]])
<blockquote>
:Non è xhiamma ordinaria, no, la mia
:è xhiamma chi sul'iu tegnu e rizettu, 
:xhiamma pura e celesti, ch'ardi 'n mia;
:per gran misteriu e cu stupendu effettu.
:Amuri, 'ntentu a fari idulatria,
:s'ha novamenti sazerdoti elettu;
:tu, sculpita 'ntra st'alma, sì la día;
:sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.
</blockquote>

=== Astrattu di [[Giovanni Meli]] ===
==== Don Chisciotti e Sanciu Panza (Cantu quintu) ====
(~[[1800]])
<blockquote>
:Stracanciatu di notti soli jiri; 
:S'ammuccia ntra purtuni e cantuneri;
:cu vacabunni ci mustra piaciri;
:poi lu so sbiu sunnu li sumeri,
:li pruteggi e li pigghia a ben vuliri, 
:li tratta pri parenti e amici veri;
:siccomu ancura  è n'amicu viraci
:di li bizzari, capricciusi e audaci.
</blockquote>

=== Astrattu di [[Ninu Martogliu]] ===
==== Briscula 'n Cumpagni ====
(~[[1900]])
<blockquote>
:—Càrricu, mancu? Cca cc'è 'n sei di spati!...
:—E chi schifiu è, di sta manera?
:Don Peppi Nnappa, d'accussì jucati?

:—Misseri e sceccu ccu tutta 'a tistera,
:comu vi l'haju a diri, a vastunati,
:ca mancu haju sali di salera!
</blockquote>

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sicilian language}}

{{Llengües romàniques}}

[[Categoria:Sicília]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
[[Categoria:Llengües]]