Edició de «Giuseppe Arcimboldo»

'''Giuseppe Arcimboldo''', (també escrit '''Arcimboldi'''; [[Milà]] [[1527]] - íbidem; [[11 de juliol]] de [[1593]]), fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Itàlia]]no, conegut sobretot per les seues representacions [[Manierismo|manieristas]] del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes; açò és, pintava representacions d'estos objectes en el llenç, colocats de tal manera que tot el conjunt tenia una semblança recognoscible en el subjecte retratat.

== Biografia ==
Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en 1527, fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li van encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de 1549, incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresco|frescos]] per a la [[catedral de Monza]]. En 1558, va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>

[[Archiu:Arcimboldovertemnus.jpeg|thumb|180px|left|''Vertumnus'', un [[retrat]] de [[Rodolf II]]. Actualment en el Castillo de Skokloster, Suècia.]]

Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se suposa que va treballar també en la Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i deixebles en [[Roma]]. 

En [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i disenyador de trages. El rei August de Saxònia, que va visitar Viena en 1570 i 1573, va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics.

A Praga va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de 1576 fins a 1612) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, disenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetani en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador Rodolf II «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics van impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'España|Felipe II]].

La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre el mateix en els seus «capritos» [[Alegoría|alegóricos]], quadros en què les [[Bodegón|naturalezas mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscos o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealismo|surrealistas]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, van ser molt admirats pels seus contemporanis i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren capritoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>
  
Arcimboldo va morir a Milà.

== Llegat ==

Quan l'eixèrcit suec va invadir Praga en 1648, durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], van saquejar moltes pintures d'Arcimboldo que estaven en la colecció de Rodolf II.

Les seues obres poden trobar-se en el [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] de [[Viena]], en el Castillo d'Ambras en [[Innsbruck]], el [[Louvre]] en [[París]], així com en uns quants museus de Suècia. A Itàlia, la seua obra està en [[Cremona]], [[Brescia]], i en la [[Galeria dels Uffizi]] de [[Florència]]. El Wadsworth Atheneum de [[Hartford, Connecticut|Hartford]], [[Connecticut]], el Museu d'Art de [[Denver, Roig]] i el Candie Museum en [[Guernsey]] també tenen pintures d'Arcimboldo. A Espanya, es troba un sol quadro d'Arcimboldo: ''La primavera'', d'un grup de les Quatre estacions ([[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], Madrid).

Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues images múltiples, van ser redescobertes a principis del [[sigle XX]] per artistes [[surrealistes]] com [[Salvador Dalí]]. L'exposició «L'efecte Arcimboldo» que es va celebrar en el Palau Grassi de [[Venècia]] ([[1987]]) va incloure numerosos quadros de «doble sentit». La influència d'Arcimboldo pot vore's igualment en l'obra de [[Shigeo Fukuda]], [[István Orosz]], [[Octavio Ocampo]], i [[Sandro del Prete]], així com en películes de [[Jan Svankmajer]].
<br clear="all">

== Obres destacades ==
*Sèries de les ''estacions'' o dels ''Elements'' ([[1563]], [[1566]], [[Viena]], [[Museu d'Història de l'Art de Viena|Kunsthistorisches]] i [[Louvre]]).
**''primavera'', ([[1563]]), ''Estiu'' (1563), ''hivern'' (1563), ''El foc'', ([[1566]]), ''L'aigua'' (1563-64), oli sobre taula, M. Kunsthistorisches, Viena;
**''primavera'', ''Estiu'', ''tardor'' e ''hivern'', ([[1573]]), oli sobre taula, M. Louvre, París.
*''primavera'', oli sobre taula, [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran]], [[Madrid]];
*''El bibliotecari'', (1566), oli sobre llenç, ''L'advocat'', (1566), oli sobre llenç, ''Retrat de Rodolf II en trage de Vertunno'' ([[1591]]), oli sobre taula, Castillo de Skokloster, Suècia
*''L'olla de llegums''.
*''Retrat de l'emperador Rodolf II'' ([[1590]]).
*''Ortaggi in una ciotola o l'Ortolano'', oli sobre taula, Museu Cívic "Ala Ponzone", [[Cremona]];
*''Autoretrat'' (h. [[1575]]), dibuix, [[Museu Nacional de Praga|Museo Nacional]], [[Praga]];
*''Carnet doní Rodolf II'', 148 dibuixos, Gabinet de dibuixos i estampes de la [[Galeria dels Uffizi]], [[Florència]];
*''Autoritratto cartaceo'' (''l'uomo doní lettere''), ([[1587]]), dibuix, Gabinet dels dibuixos i les estampes del Palau Rosso, [[Gènova]].