Edició de «Enriqueta Agut Armer»

'''Enriqueta Agut Armer''' ([[Castelló de la Plana]], [[16 de setembre]] de [[1912]] - [[Mèxic DF]], [[Mèxic]], [[22 de juny]] de [[1998]]) fon una mestra [[Valencians|valenciana]] d'ideologia [[Comunisme|comunista]] i [[Republicanisme|republicana]]. Secretària de l'Agrupació Femenina d'[[Esquerra Republicana]] i de l'Agrupació de Dònes Antifascistes, va formar part de la redacció de la revista ''Pasionaria'' i va colaborar en l'escola Lina Odena.

== Biografia ==

Enriqueta Agut fon filla d'un empresari d'[[hostaleria]], naixqué en Castelló de la Plana a on va passar la seua infància. En l'any [[1922]] la seua família es trasllada a [[Valéncia]] a on estudia el bachillerat i ingressa en l'escola de Magisteri (dins de la cridada primera promoció del Pla Professional de Valéncia, entre [[1931]]-[[1935]]), i participa en la Missions Pedagògiques com a delegada del patronat en pobles de Valéncia, [[Terol]] i [[Conca]].

Despuix de fer les pràctiques de mestra en l'Institut Balmes de la capital valenciana, fon destinada a l'escola de pàrvuls de [[Puçol]], fins a giner de [[1936]], en que de nou fon traslladada al Balmes com a inspectora, i d'allí a l'Institut d'Assistència Social Mestre Ripoll, fins ad eixe moment en mans d'órdens religioses.

Durant la seua etapa d'estudiant va pertànyer a la Federació Universitària Escolar (FUE), i ya com a mestra, a la FETE, branca de l'educació del sindicat [[UGT]]. Militant de les Joventuts Comunistes inicialment, i de les d'Esquerra Republicana i del [[Front Popular|Front Popular de Dònes]] en posterioritat, es va integrar en setembre de 1936 en el [[Partit Comuniste d'Espanya|Partit Comuniste]] (PCE), despuix del colp d'Estat militar.

En [[1938]] es va casar en Rómulo García Salcedo i el matrimoni es va traslladar a [[Gualba]] (Província de Barcelona), fins que en febrer de [[1939]], embarassada, va travessar la frontera en [[França]], creuant els [[Pirineus]]. Despuix de donar a llum en [[Grenoble]] ([[França]]) es va embarcar en la seua filla Adela, el seu marit i el seu germà, el pintor Pepe Agut, rumbo al desterro en el buc ''Sinaia''. Com molts atres mestres docents de la [[Segona República Espanyola]], seria depurada seguint lo estipulat en l'artícul 171 de les lleis franquistes. 

En Mèxic tingué dos fills més, Rómulo i Ketty; adquirí la nacionalitat mexicana i va abandonar el PCE, encara que va mantindre relació en els republicans exiliats, en especial en la pediatra Mercedes Maestre i la pintora Manolita Ballester. Va retornar a [[Espanya]] en [[1986]], pero va tornar a Mèxic a on va fallir en [[1998]].

== Reconeiximents ==

En l'any [[2016]] l'[[Ajuntament de Valéncia]] li va dedicar un carrer, junt ad atres 43 dònes ignorades per l'Història d'Espanya.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Enriqueta_Agut_Armer Enriqueta Agut Armer en Wikipedia]