Edició de «Idioma àrap»

{{llengua|
|nom= Àrap
|nomnatiu= Al-arabiyya
|pronunciació=
|atresdenominacions= Arabí (en Egipte)
|estats= {{flagicon|Aràbia Saudita}} [[Aràbia Saudita]]
{{flagicon|Algèria}} [[Algèlia]]
{{flagicon|Bahrein}} [[Barein]]
{{flagicon|Egipte}} [[Egipte]]
{{flagicon|Emirats Àraps Units}} [[Emirats Àraps Units]]
{{flagicon|Iraq}} [[Iraq]]
{{flagicon|Jordània}}[[Jordània]]
{{flagicon|Kuwait}} [[Kuvait]]
{{flagicon|Líban}} [[Líban]]
{{flagicon|Libia}} [[Líbia]]
{{flagicon|Marroc}} [[Marroc]]
{{flagicon|Mauritània}} [[Mauritània]]
{{flagicon|Oman}} [[Oman]]
{{flagicon|Catar}} [[Catar]]
{{flagicon|Síria}} [[Síria]]
{{flagicon|Suda}} [[Sudà]]
{{flagicon|Territoris Palestins}} [[Territoris Palestins]]
{{flagicon|Tunísia}} [[Tunísia]]
{{flagicon|Yemen}} [[Yemen]]
|regió= [[Món àrap]]
|parlants= 530 millons
|parlantsnatius= 280 millons
|parlantsnonatius= 250 millons
|rank= 25º
|família=[[Llengües afroasiàtiques|Afroasiàtica]]<br />
&nbsp;[[Llengües semítiques|Semítica]]<br />
&nbsp;&nbsp;Occidental<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Àrap'''<br />
|nació= [[Món àrap]]
|fontcolor=
|regulat= Varia segons el país
|iso1= ar
|iso2= ara
|iso3= ara
|sil=
|mapa=[[Image:Arabic language dispersion.png|220px|center]]
}}
L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].

La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuïtat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).

== Varietats de l'àrap ==
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
* l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
* l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
* els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells.

== Influències de l'àrap ==
=== Arabismes ===
L'àrap ha llegat una série de paraules a atres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].

L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap a lo llarc de l'[[edat mija]], aixina com al fet de que gran part de la [[Península Ibèrica]] (i les seues illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].

Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.

Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].

És interessant recordar que en Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Arabic language}}

[[Categoria:Món àrap]]
[[Categoria:Idiomes]]