Edició de «Història de Sant Vicent i les Granadines»

Anteriorment a l'arribada dels europeus, l'illa de Sant Vicent va estar habitada per indígenes [[Carib (ètnia)|carips]] [[Arahuac|arawaks]] que es varen mostrar molt agressius cap als invasors europeus, impedint la formació d'assentaments fins al [[sigle XVII]]. Durant els [[Sigle XVI|sigles XVI]] i XVII varen aplegar a l'illa varis esclaus negres, supervivents de naufragis o fugits de les propenques illes de [[Santa Llúcia]] o [[Granada (illa)|Granada]]. Estos refugiats es varen mesclar en els indígenes i varen ser coneguts com a "caribenys negres".

Encara que els [[Regne Unit|anglesos]] varen ser els primers en reclamar un domini estable sobre l'illa de Sant Vicente en l'any [[1627]], va ser [[França]] la primera potència europea que va instalar la primera colónia permanent en Barrouallie en la costa de Leeward en Sant Vicente poc abans de l'any [[1700]].

Des de l'any [[1719]] els colons francesos varen començar a cultivar [[café]], [[tabac]], [[Anyil (planta)|anyil]], [[dacsa]] i [[sucre]] en plantacions cultivades per esclaus africans. Pel [[Tractat de París (1763)|Tractat de París de 1763]], l'illa de Sant Vicente va ser cedida per França a [[Regne Unit|Gran Bretanya]], va ser tornada a França en [[1779]] i recuperada pels britànics despuix del [[Tractat de París (1783)|Tractat de Paris de 1783]]. El conflicte entre els britànics i els carips negres, liderats pel desafiant Cap Suprem Joseph Chatoyer, varen continuar fins a l'any [[1796]], quan el general Sir [[Ralph Abercromby]] . Més de 5.000 [[Garífuna (ètnia)|carips negres]] varen ser finalment deportats a [[Roatán]], una illa en la costa de [[Hondures]].

L'esclavitut va ser abolida en l'any [[1834]], i per l'escassea de mà d'obra resultant varen acodir numerosos emigrants [[Portugal|portuguesos]] durant la [[década de 1840]] i [[Índia|indis]] en la [[década de 1860]]. Les condicions de treball eren molt dures, i la caiguda dels preus del sucre a finals del [[sigle XIX]] va estancar l'economia fins al [[sigle XX]].

Des de l'any [[1763]] fins a la seua independència l'illa de Sant Vicente va travessar varis periodos de situació colonial baixe el domini britànic. En [[1776]] es va autorisar la creació d'una assamblea representativa, des de [[1877]] va ser governada directament per una administració de la Corona, es va crear un consell llegislatiu en [[1925]] i es va aprovar el sufragi universal en l'any [[1951]].

Durant el periodo colonial els britànics varen realisar varis intents fallancs de crear una administració unificada per a les "Windward Islands" ([[Illes de Barlovent]]), entre les que es trobava Sant Vicente. El més notable d'estos proyectes va ser la "[[Federació de les Índies Occidentals]]", que va ser dissolta en [[1962]]. Sant Vicente va rebre la posició d'estat associat al Regne Unit el [[27 d'octubre]] de [[1969]], adquirint complet control sobre la seua política interior. Despuix d'un referèndum realisat en [[1979]], Sant Vicente i les Granadines es varen convertir en les últimes de les Windward Islands en conseguir l'independència. L'estat celebra la seua independència el [[27 d'octubre]] de [[1979]].

Durant tot el sigle XX el país ha segut afectat per successius desastres naturals. En l'any [[1902]] el volcà [[La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)|Soufrière]] va entrar en erupció, matant a unes 2.000 persones. Molts terrenys varen ser arruïnats, i l'economia de l'illa es va deteriorar. En [[abril]] de [[1979]] el volcà va tornar a entrar en erupció, i encara que no es varen produir víctimes mortals, mils de persones varen tindre que ser evacuades, i de nou l'agricultura va resultar afectada. En els anys [[1980]], [[1987]] i [[1998]] varis huracans varen devastar les plantacions de [[Platanus|banana]] i [[coco]]; en [[1999]] l'huracà Lenny va devastar la costa occidental de l'illa.

El [[25 de novembre]] de [[2009]] es va organisar un referèndum en una proposta per a reemplaçar la Constitució en vigor des de [[1979]]. La reforma va ser recolzada solament per un 43,13 % dels sufragis, pero va ser rebujada al no haver alcançat la majoria necessària de dos terços per a portar a terme la reforma. El rebuig a la reforma es devia a que la proposta comportava l'abolició de la monarquia, una mida impopular que va ser utilisada pels opositors a la reforma.  És el primer referèndum d'este tipo organisat per l'Organisació dels Estats del Carip Oriental.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Saint Vicent and the Granadines}}

{{Història d'Amèrica}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història de Saint Vicent i les Granadines| ]]