Edició de «Llengües de la Corona d'Aragó»

[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|<center>Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].</center>]]
Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren vàries i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].

== Idioma aragonés ==
{{AP|Idioma aragonés}}
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[Pirineus]] oscans fins a que arribava a dialectes de transició per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.

== Idioma català ==
{{AP|Idioma català}}
Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosselló y Sardanya. pag. 21]</ref>

== Idioma valencià ==
[[Image:División administrativa del Reino de Valencia durante los siglos XIV a XVII.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]]
{{AP|Idioma valencià}}
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribada i imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].

== Idioma mallorquí ==
{{AP|Idioma balear}}
Es l'idioma que recivix també les denominacions general de '''Balear''', i segons l'illa: ''Mallorquí'', ''Eivissenc'' i ''Menorquí''. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'[[Europa]].

== Idioma italià ==
{{AP|Idioma italià}}
{{AP|Idioma sicilià}}
{{AP|Idioma napolità}}
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].

== Idioma grec ==
Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.

== Idioma occità ==
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].

== Vore també ==
* [[Corona d'Aragó]]
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Comtats Catalans]]
* [[Nàpols]]
* [[Sicília]]
* [[Aragó]]
* [[Illes Balears]]
* [[Regne de Mallorca]]
* [[Comtat d'Atenes]]
* [[Occitània]]

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Llingüística]]