Edició de «José Sánchez Adell»

'''José Sánchez Adell''' ([[Castelló de la Plana]], [[5 de juliol]] de [[1923]] - [[7 d'abril]] de [[2005]]) fon un humaniste, professor, filòsof i historiador [[Valencians|valencià]].

Especialisat en l'[[Edat Mija]]. La seua vida i obra varen estar fortament lligades a la seua ciutat natal, a on va eixercir com a Croniste Oficial de la ciutat, professor emèrit de l'[[Universitat Jaime I]] i membre del patronat de l'entitat [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Fundació Huguet]], entre unes atres.

== Biografia ==

José Sánchez Adell fon alumne de les Escoles Pies i de l'[[Institut Ribalta en Castelló]] abans de completar la seua formació en l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va llicenciar en Filosofia i Lletres en l'any [[1946]]. Immediatament, va passar a treballar com a professor adjunt mentres que obtenia el títul de doctor en el mateix centre en una tesis sobre la vila medieval de Castelló. Abans de complir els 30 anys, fon professor i director de l'Institut de la Vall d'Uxó. Posteriorment, va eixercir com a mestre en l'antiga Escola Normal de Magisteri des de [[1950]], com a catedràtic des de [[1958]] i com a director des de [[1977]]. Al mateix temps, eixercia com a professor d'Història Medieval al [[Colege Universitari de Castelló]] (CUC).

Paralelament a la seua tasca docent, Sánchez Adell va continuar la tasca d'[[Ángel Sánchez Gozalbo]] o [[Lluís Revest]] i es va convertir en un dels investigadors més importants de l'época medieval en l'actual [[Província de Castelló]], com aixina ho demostren els seus numerosos treballs. En l'any [[1963]] fon nomenat membre corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]].

Ademés, Sánchez Adell va desenrollar varis càrrecs importants dins de la ciutat de Castelló. Fon un personage fonamental dins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC), desenrollant successivament els càrrecs de secretari ([[1959]]-[[1983]]), vicepresident ([[1983]]-[[1991]]) i president ([[1991]]-[[2005]]), en lloc del desaparegut [[Casimir Melià Tena]]. Va mantindre una estreta relació personal en atres personalitats culturals locals com per eixemple [[Bernat Artola]], [[Vicent Sos Baynat]] o [[Germà Colón]].

Va destacar igualment per la seua tasca editorial. Entre uns atres, en [[1984]] va crear la revista cultural ''[[Castelló festa plena]]'', junt en el periodiste [[Paco Pascual]] i l'escritor [[Salvador Bellés]]. 

En l'any [[1987]], despuix de la mort de Sánchez Gozalbo, fon nomenat Croniste Oficial de la ciutat. Ya en els últims anys de la seua vida fon nomenat professor emèrit de les universitats Jaume I i Valéncia, ademés d'entrar a formar part del patronat de la Fundació Huguet en [[2002]]. En [[2005]], el mateix any de la seua mort, va rebre el premi ''Valencià de l'Any'' per la mateixa fundació. 

En un pla molt diferent, també va presidir la [[Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló]] entre els anys [[1976]] i [[1988]].

Casat en Elena Almela, varen tindre quatre fills, entre ells [[Elena Sánchez Almela]], actual responsable de l'Archiu Municipal Històric de la ciutat de Castelló.

== Obra ==