Edició de «Emilio Lledó»

'''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula.

== Biografia ==

Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble menut de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]].

Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung".

En [[1955]] es va incorporar a l'Universitat de Madrit com a ajudant de Santiago Montero Díaz. Pero va retornar a Alemània, casat. Gadamer era decà de la Facultat i li va comunicar que hi havia un lloc per ad ell en [[Heidelberg]]. I, si be en [[1958]] va obtindre una càtedra de secundària, va demanar l'excedència per a tornar de nou a Alemània, a on estaria dèu anys en total, durant eixa etapa.

En [[1962]] va retornar a [[Espanya]], ya que, finalment, es va incorporar a la docència secundària en l'Institut Núñez de Arce en [[Valladolit]], en la seua dòna, [[Montserrat Macau Matas]] (fallida en [[1971]], als 39 anys d'edat), catedràtica d'alemà. Als dos anys, en [[1964]], Lledó va obtindre la càtedra de Fonaments de filosofia i Història dels sistemes filosòfics de l'Universitat de La Laguna ([[Tenerife]]), a on es va traslladar, lo que fon una experiència decisiva en la seua vida. 

Poc despuix, en [[1967]], oposità a la càtedra d'Història de la Filosofia de l'Universitat de Barcelona, la va obtindre i va permanéixer onze anys molt fructífers en la capital catalana. 

L'activitat docent ha segut fonamental en la trayectòria de Lledó. Una mostra molt significativa de la seua vida activa en els alumnes ha segut el número de treballs d'investigació que ha dirigit en els seus anys universitaris: sumen 31 tesis doctorals i 95 tesines de llicenciatura. Molts d'ells són hui llibres de pes.

En [[1978]] es va traslladar a la UNED de Madrit. I en la [[UNED]] ha desenrollat una activitat notable fins a la seua jubilació, si be va tornar a Alemània durant un temps com a investigador, puix en [[1988]] fon nomenat membre vitalici (''fellow'') de l'Institut per a Estudis Alvançats de Berlín (''Wissenschaftskolleg''), i es va establir allí durant tres anys, ya que també estigué en l'Universitat lliure d'eixa ciutat. Precisament allí va escriure dos de les seues grans monografies: ''El silencio de la escritura'' i El surco del tiempo. 

Fon elegit el 11 de novembre de l'any [[1993]], membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE); va prendre possessió el 27 de novembre de [[1994]], i ocupa el silló "l" (ele) minúscula; en eixa institució va eixercitar el càrrec d'Acadèmic Bibliotecari ([[1998]]-[[2006]]) i colabora activament en ella.

== Obra ==

(Secció per completar)

== Reconeiximents ==

(Secció per completar)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia]