Edició de «La Plana d'Utiel-Requena»

[[Image: Mapa_de_Requena-Utiel.png|thumb|right|180px|Mapa de la Plana d'Utiel-Requena]]
[[Image: Localisacio_de_la_Plana_Utiel_respecte_de_CV.png|thumb|right|100ox|Localisació de la Plana d'Utiel-Requena respecte de la [[Comunitat Valenciana]]]]

Altiplà castellà que en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de Javier de Burgos]] de 1833, s'inclogué en la [[província de Conca]]. Pero, fon incorporada a la [[província de Valéncia]] en [[1851]], constituint (després de la divisió en dos províncies de les [[illes Canàries]]) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.

==Geografia==
Llimita pel nort i oest en [[Castella-La Mancha]] (comarca de ''[[La Manchuela]]''), al nordest en la comarca de [[Els Serrans]], a l'est en la [[La Foya de Bunyol]] i al sur en [[La Vall de Cofrents]]. Delimitada per la Serra del Remei al nort, Serres del Tejo i Cabrillas a l'est, el riu [[Cabriel]] al sur i oest. Solcada pel riu [[Magre]] que naix en [[Utiel]] de l'unió del riu Mare o de Capdet i la rambla de La Torre. 

La comarca forma una meseta o altiplà relativament pla, basculada de nortoest (900 m d'altitut en [[Camporrobles]]) a surest (600 m en [[Campo Arcís]]) i en una altura mija de 750 metros.

El clima és continental atenuat, en hiverns molt frets i prolongats en gelades tardanes, estius calorosos en tormentes estivals i pedregades. El màxim de precipitacions se produïx en autumne i primavera.

===== Pobles de La Plana d'Utiel-Requena =====
* [[Requena]]. Població: 20.440 hab. Superfície: 814,20 km². Densitat: 25,10 hab./km². 
* [[Utiel]]. Població: 12.053 hab. Superfície: 236,90 km². Densitat: 50,87 hab./km².
* [[Venta del Moro]]. Població: 1.445 hab. Superfície: 272,60 km². Densitat: 5,33 hab./km².
* [[Camporrobles]]. Població: 1.405 hab. Superfície: 89,50 km². Densitat: 15,69 hab./km².
* [[Sinarques]]. Població: 1.201 hab. Superfície: 102,50 km². Densitat: 11,71 hab./km².
* [[Capdet de les Fonts]]. Població: 773 hab. Superfície: 34,60 km². Densitat: 22,34 hab./km².
* [[Fuenterrobles]]. Població: 731 hab. Superfície: 49,50 km². Densitat: 14,76 hab./km².
* [[Chera]]. Població: 664 hab. Superfície: 54,50 km². Densitat: 12,18 hab./km².
* [[Villargordo del Cabriel]]. Població: 664 hab. Superfície: 71,60 km². Densitat: 9,27 hab./km².
* Total població: 39.386 hab.
* Total superfície: 1.725,90 km².
* Total densitat: 22,82 hab./km².

==Història==
[[Image: Comarca_requena-utiel_en_castilla.jpg|300px|thumb|right|En roig,comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]] en [[Castella]]. Similar a la divisió territorial de 1833]]

Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la [[Reconquista]]. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Castella|Regne de Castella]].

Esta història es característica de tota la zona. Ya en 1219 [[Utiel]] i en 1238 [[Requena]] son conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En [[1369]] Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys després. Fins a l'[[de Hispània a Espanya|unificació]] de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el segle XIX, quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per [[Isabel II]] mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.<ref>[http://mtmalicia.galeon.com/paginas/historia2.htm Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel]</ref> El 2 de juliol de [[1837]] acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.

Atre eixemple és el de la població de [[Chera]], fundada pels [[almoràvit|almoràvits]], els quals construïren el seu castell en el segle XII, que en [[1238]] passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la [[Guerra de les fronteres]] fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En [[1525]] s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a [[1540]] quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.<ref>[http://www.encherate.com/chera/historia.php Història de Chera]</ref> A partir d'ací s'unifiquen els [[de Hispània a Espanya|regnes en Espanya]], pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins al [[1800]], quant passa a mans de la [[Duquesa d'Almodóvar]] (Córdova), en [[1814]] passa al [[Baró de Cortes de Pallars]] (Valéncia), pero ya a finals del segle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en [[1921]] a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.
==Llengua==
Se tracta d'una [[comarca]] [[Idioma Espanyol|monolingüe en espanyol]] de l'interior de la [[Comunitat Valenciana]], en el llímit en [[Castella-La Mancha]], puix fins a la seua incorporació a la regió valenciana en el [[segle XIX]], la plana d'Utiel-Requena va pertànyer a [[Castella]], (concretament a la [[província de Conca]]).

==Delimitacions històriques==
{{AP|Història de les comarques valencianes}}
La Plana d'Utiel-Requena és una comarca històrica que ya apareixia baix el nom de ''El Pla de Requena'' en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]]. L'única diferencia és que els municipis de [[Chera]] i [[Sinarques]], (històricament valencians), pertanyien a la comarca de [[Els Serrans]], mentres que el resto de municipis de l'actual Plana d'Utiel-Requena, formaren part de [[Castella]] fins al [[segle XIX]].

==Influencia castellana==
Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha sigut a lo llarc de l'història territori de [[Castella]] i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana [[província de Conca]] que a la [[Comunitat Valenciana]], diferents partits polítics en ideologia [[nacionalisme castellà|castellanista]] inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; així, per eixemple, partits com [[Tierra Comunera]] o [[Izquierda Castellana]] son d'este paréixer. 

==Veja's també==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Denominació d'Orige Utiel-Requena]]

==Referències==
{{Listaref}}
{{Traduït de|es|Requena-Utiel}}
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de Valéncia]]