Edició de «Ermita del Pare Pere»

L''''ermita del Pare Pere''' és un ermitori fundat pel [[Pare Pere]] de [[Dénia]]. Està situada plena pujada al [[Parc Natural del Montgó]], es una de les ermites més visitades de Dénia i punt d'inici de numeroses rutes senderistes. Està dedicada al religiós Fra Pere Esteve i Puig, el "Pare Pere" (el ''Padre Pedro'', en castellà). L'ermita també és molt coneguda en Dénia com la "Caseta del Pare Pere", perque al seu costat es troba la menuda barraca a on l'eremita va passar els últims anys de la seua vida, en contacte directe en la naturalea. Com està en ple [[Parc Natural]], l'ermita no té al seu entorn servicis com a restaurants o tendes, solament vivendes i urbanisacions. 

== Història ==

[[Josep Sanchis Sivera|Sanchis i Sivera]] nos diu:

{{Cita|Beniçadavi. Aixina es dia un poblat del terme de Dénia el lloc del qual és conegut hui en el nom de "Jesús Pobre". En 1535 estava habitat per moros: el manuscrit d'a on prenem la notícia el crida "Benicalbi"}}

{{Cita|L'història de Jesús Pobre, no està deslligada de la del restant de la comarca. La seua ascendència romana i àrap ha deixat encara vestigis (Els Bisserot, la Bassa dels Moros, etc.)}}

La població es denominava Benissadeví, i contava en una sòlida presència de moriscs. No obstant, despuix de l'expulsió de l'any [[1609]], la consegüent decadència i la minva del poble, varen fer que es convertira en alqueria, encara que conservant alguns dels seus antics drets, com el tindre un lloc en el Consell General de Contribució. En el nom de Benissadeví continuarà figurant en la documentació fins a principis del [[sigle XVIII]].

Canvià el nom gràcies a la figura de Fra Pere Esteve Puig, natural de Dénia, franciscà, predicador apostòlic, que venia a fer els seus retirs espirituals en la cova de la Magdalena del Mongó.

El Pare Pere afirmava que Deu li havia inspirat la fundació d'un hospici i una [[ermita]], que va colocar baix l'advocació de Jesús Pobre, i allí va poder celebrar la primera missa el 24 de maig de [[1649]]. En el temps el nom de la menuda ermita i hospici substituiria a l'antic àrap de l'[[alqueria]]. Des de [[1735]] figura ya la població com a Jesús Pobre en la documentació de l'Archiu Municipal de Dénia.

L'ermitori de Jesús Pobre es va situar en la població del mateix nom, antiga alqueria de Benissadeví, documentada en actes del Consell de Dénia des de l'any [[1492]], encara que la seua fundació deu ser més anterior.

L'ermita fon creació de Fra Pere Esteve, el Pare Pere. Este franciscà va trobar en certa ocasió una figura de [[Jesucrist|Jesús Jacent]] en el sepulcre al que, des d'eixe dia, va dedicar un altar en la cova a on vivia.

El Pare Pere va donar el nom de "Jesús Pobre" ad esta chicoteta image perque la rusticitat de la talla encarnava molt be la pobrea de Jesús. En l'any [[1650]], el Pare Pere va decidir construir una ermita per a divulgar el cult a Crist en dita image. 

Per a poder construir l'ermita, en un dels viages que va fer a la Cort, va donar a conéixer els seus desijos als mateixos Reis, no en la finalitat de demanar almoina, si no per a inclinar-los a la devoció. De les grans cantitats que li va oferir la Reina Isabel de Borbó, solament va admetre una cantitat per a poder concloure l'obra. 

La mateixa reina va prendre baix el seu patronat una de les capelles i lo mateix va fer la seua filla l'infanta Maria Teresa (despuix reina de França) aixina com la comtesa de Medellín, Marquesa dels Vélez i uns atres grans senyors de l'aristocràcia. 

Per la seua banda, el Pare Pere va exigir una condició solament una i dia:

{{Cita|Accepte la seua protecció pero en negue a rebre cap cosa que estiga en oposició en el dictat de pobrea de l'ermita}}

Finalment, el 28 d'abril de [[1658]] es va constituir en l'ermita de Benissadeví la Confraria de Jesús Pobre, orige del poble actual de Jesús Pobre.

A l'ermita original se li varen anar afegint noves construccions a on es va establir una comunitat de flares franciscans que varen continuar en el nom de "Ermitage-Hospici de Jesús Pobre". En un primer moment es construiria l'iglésia entre [[1660]] i [[1668]], tal com indiquen les inscripcions en el primer i últim arc.

La devoció a Jesús Pobre i la fundació del convent dedicat al seu cult, portaren al fi al canvi del nom de la pròpia entitat original de la població, a finals del [[sigle XVII]].

La comunitat franciscana va durar fins a l'any [[1836]], any de la [[Desamortisació]] en que el convent fon alienat, passant a mans particulars.

== Descripció ==

L'iglésia és de mamposteria, pedra sellar en pilastres, arcs i cantoneres, i coberta a doble alvertent. La frontera oferix la mamposteria coberta en algep blanc i els cantons i buits en sellars en escala; té una portada dòrica en frontó partit i columnes faseolades sobre un fondo encoixinat, que respon al model del tractat d'arquitectura de Serlio.

El tímpan està ocupa per un retaule ceràmic que representa al "Pare Pere" en oració davant l'image de Jesús Pobre.

Sobre la portada una finestra rectangular dona llum a la nau i en el costat esquerre s'alça la torre, poc alta, de planta quadrada i buits en arcs de ferradura per a les campanes. 

La planta ha segut calificada, d'una sola nau rectangular, pero és possible que siga en creu llatina, els braços de la qual del transepto no sobrepassen l'ample de la nau més les capelles. En la nau, contraforts interns, en pilars cruciformes i pilastres a la faç formen les capelles laterals. Les pilastres dòriques que els seus capitells seguixen tots, el mateix model, soporten l'entaulament, trencat pels arcs; rebanc corregut per tota la nau i sobre ella es dispon la volta de canó, en llunetes i arcs faixons, que cobrix tres dels quatre trams del temple. El quart tram o transepto, antiga capella major, més ample, es cobrix a diferència dels atres, en volta baïda. 

El presbiteri actual, alçat més com a capella-camerí destinat a guardar l'image de Jesús Pobre, es cobrix per cúpula circular -sense tambor ni llanterna- sobre pechines. Esta capella-camerí degué d'alçar-se en l'últim quart del [[sigle XVII]], cap a la década de [[1680]]-[[1690|90]], i com tal va decorada en esgrafiats i algepseries sobre fondos polícroms i estucs. 

Finalment cal referir que entre juliol de [[1988]] i març de [[1989]], sent retor Miguel Gavila Perelló, es va portar a terme la profunda reforma interior que deixar a la vista les pedres de sellar en pilastres, rebancs i arcs faixons, tal i com degué d'estar en el seu orige, donant-los la configuració actual.