Edició de «El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme»

'''El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme''' es el titul d'un llibre de l'autor [[Jesualt Masià]], editat per l'[[Institut d'Estudis Valencians]] (INEV). Este llibre completa a [[El conflicte identitari. Catalanisme i valencianisme des del sigle XX fins a la democracia]] (INEV, Valéncia, 2021), ya que analisa els anys mes proxims, dels 80 fins a l’actualitat. El llibre es el segon premi d'investigacio de l'INEV, Lluïs Alcanyiç.

== Ficha del llibre == 

* Títul: ''El conflicte identitari. La deconstruccio del valencianisme''

* Autor: Jesualt Masià i Alamar

* Editorial: [[Institut d'Estudis Valencians]]

* Any: [[2022]]

* Lloc de publicació: [[Ciutat de Valéncia]]. 

* ISBN: 

== Sinopsis ==

En el primer capitul, «Explicacio sicosocial del conflicte», mes tecnic i extens, comenta qué han de fer les minories si volen influir en la societat. No oblida el paper de l'autoodi que hi ha inculcat en molts valencians ni tampoc el perill que representa la repeticio de l'historia, de processos similars de temps passats (p. e., la firma de les [[bases ortografiques del 32]]).

En el segon, «La caixa de pandora del valencianisme», resumix lo que representà per al moviment sociocultural valencianiste (i per al politic tambe), la creacio de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i l'impagable regal que li feu al catalanisme (d'aci i d'alla) l'entrada de [[Xavier Casp]], deca de la [[RACV]]. I encara hi ha gent que no ho veu i que li ho disculpa. Un error d'este calibre nomes se disculpa o justifica des de la veneracio o l'idolatria.

En el tercer, «La guerra civil valenciana», conta el proces de la reforma ortografica aprovada per la RACV en [[2003]] i que estigue promoguda i guionisada per elements alguns dels quals estan ya en la banda de la llum (el [[catalanisme]] i les seues prebendes). I uns atres, provablement, s'han quedat perque els culs no son aptes per a les cadires disponibles. 

Si l'ingres de Casp en la AVLl fon traumatic i neutralisant, aço era la puntilla... perque ara nos pareixem simbolicament un poc mes als adversaris.

En el quart i ultim capitul, «La nostra missio», apunta quína ha de ser la conducta del valencianisme: marcar el territori, perque l'actual moviment: “es permeable, no te fronteres clares, ni principis i aixina se cola de tot, no es una minoria nomica, es un grup difus, liquit”. I s'ha de ser valent perque “En esta vida sense valents no hi ha res a fer”.

Tambe senyala que nomes hi ha una separacio llegitima entre cultura i politica i es metodologica. La vida diaria es un tot.

En els «Anexos» hi ha un document significatiu, quan la RACV demanava el boicot al [[II Congres de la Llengua Valenciana]] (2003). El llibre es el segon premi d'investigacio de l'INEV, Lluïs Alcanyiç, i el prolec es de [[Chimo Lanuza]].