Edició de «Idioma serbocroata»

{{llengua|
|nom= Serbocroata
|nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|regió=  [[Península Balcànica|Balcans]]
|parlants= 21 millons
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= 44
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües eslaves|Eslau]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp; Meridional<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; '''Serbocorata'''<br />
|nació= En ningun país com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte.
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= sh
|iso2= scr, scc
|iso3= hbs
|sil=
|mapa=
}}

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.

{{Llengües eslaves}}

[[Categoria:Llingüística]]