Edició de «Herodes I Agripa»

[[File:Agrippa I-Herod agrippa.jpg|thumb|250px|Herodes I Agripa]]

'''Herodes I Agripa''', a qui [[Flavi Josep]] cita com a Agripa el Gran, fon fill d'[[Aristòbul]] i Berenice i net d'[[Herodes el gran]], naixcut cap a l'any [[10 a. C.]]

A la mort de son yayo va anar a [[Antiga Roma|Roma]] a on es va educar en el futur emperador [[Claudi]], i en Drus, fill de l'emperador [[Tiberi]]. Es va gastar el seu patrimoni en festes per als seus amics i dispendis extraordinaris, i es va endeutar tant que va tindre de fugir de Roma i se’n va anar a [[Palestina]], a on va viure en la fortalea de Malatha en Idumea. La seua dòna Cipros va mediar en sa germana Herodies (dòna d'Herodes Antipes), va poder anar a viure a Tiberíades a on va rebre el ranc d'edil de la ciutat, en un sou modest. Pero enfrontat pronte a la seua cunyada, va fugir a territori del governador (procònsol) de [[Síria]], Flac.

Poc de temps més tart, son germà Aristòbul va revelar que Herodes havia acceptat un soborn de [[Damasc]] per a influir en Flac i va tindre que fugir atra volta. Fon detingut quan estava a bort d'un [[barco]] en direcció a [[Itàlia]], acusat del robatori d'una cantitat del tesor del César pero va poder fugir i arribar a Alexandria a on la seua dòna va conseguir obtindre diners d'Alexandre l'alabarca. En acabant va agarrar un barco i va desembarcar en [[Puteoli]]. Fon ben rebut per Tiberi que li va encarregar la formació del seu net (de nom també Tiberi). Seguidament fon molt amic de [[Calígula]] i un dia va expressar el desig de que este ascendira pronte al tro i eixes paraules foren transmeses a Tiberi per Eutic, llibert d'Herodes, i li varen costar la presó, de la que fon lliberat al pujar al tro Calígula ([[37]]) que el va acollir en una cadena d'[[or]] igual que la de [[ferro]] que havia portat en la presó, i li va donar les tetrarquies de Lisànies (l'Abilene) i de Filip (Batanea, Traconítida i Auranítida, que fon regida per Filip fins a la seua mort en l'any [[34]] i fon coneguda com a Bashan, sent part de la província de Síria des de l'any 34 al [[38]]). En l'any 38 va prendre possessió dels seus dominis als que poc despuix, el mateix any 38, es varen unir els territoris d'Herodes Antipes (Galilea i Perea) quan este fon depost per l'emperador acusat de conspirar en els parts.
Quan Calígula va voler posar la seua estàtua en el temple de [[Jerusalem]], Herodes, arriscant la vida, va demanar a l'emperador que no ho fera si no es volia enfrontar a una revolta. 

A la mort de Calígula ([[41]]), Herodes va ajudar a Claudi a ser proclamat emperador. Claudi el va recompensar donant-li [[Judea]], [[Samària]] i el [[Líban]], i els seus dominis foren llavors més grans que els d'Herodes el gran. També fon nomenat cònsol. Herodes va demanar per a son germà Herodes Pòlio el chicotet [[regne de Calcis]], que li fon concedit. A l'atre germà Aristòbul li va donar la mà de Jotape, filla de Sampsigeramus d'Emesa. Va anar a Jerusalem a on va oferir sacrificis i va donar al temple la cadena d'or que li havia regalat Calígula. El seu govern fon molt popular entre els [[Judaisme|judeus]]. Va fer prou construccions entre elles el teatre, amfiteatre, banys i porticons de Beirut; va escomençar unes muralles fortificades que havien de rodejar Jerusalem, pero Claudi li va demanar que no continuara avant. Els reis i caps locals veïns el visitaven i el reconeixien. En l'any [[43]] Herodes es va reunir en molts reis: el seu germà Herodes de Calcis, Antíoc IV de Commagena, Sampsigeramus d'Emesa, Cotis de l'Armènia Menor, Polemó II del Pont i Cilícia, i Sohemo d'Iturea i segurament els va informar de ser el Messies anunciat per les profecies, i que es posaria al al front d'un moviment mundial. Pero no va estar a temps puix que va morir a l'any següent ([[44]]) en Cesarea, despuix de cinc dies de malaltia (tenia 54 anys), i el va succeir son fill Herodes II Agripa.

De la seua dòna Cipros va tindre al seu successor Herodes II Agripa i tres filles, Berenice (dòna d'Herodes Pòlio de Calcis, que en acabant es va emparellar en son germà Herodes II Agripa i més tart en Polemó II rei de Cilícia), Mariamna i Drusila (dòna de Fèlix, procurador de Judea l'any 52).

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria: Edat Antiga]]
[[Categoria: Imperi Romà]]