Edició de «Idioma hebreu»

{{llengua|
|nom= Hebreu
|nomnatiu= עברית 
|pronunciació= ‘Ivrit
|atresdenominacions=
|estats=[[Israel]] i minories.
|regió=
|parlants= Entre 7 i 8 millons
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= 
|família=[[Llengües Afro-asiàtiques|Afro-asiàtic]]<br />
&nbsp;[[Llengües semítiques|Semític]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües cananees|Cananea]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Hebreu'''<br />
|nació=[[Israel]]
|fontcolor=
|regulat= [[Acadèmia del Idioma Hebreu]] (האקדמיה ללשון העברית)
|iso1= he
|iso2= heb
|iso3= heb
|sil=
|mapa=
}}

El '''hebreu''' és una [[Llengües semítiques|llengua semítica]] de la família afroasiàtica parlada per cinc millons de persones en [[Israel]] (95%) i per atres dos o tres millons en comunitats judees repartides pel món, lo que dona un total de huit millons de parlants. En Israel és, junt en el àrap, una de les dos llengües oficials del país i es parlada per la majoria de sa pobalció.

Al marge de la [[Bíblia]], el més antic text escrit en alfabet hebreu data del sigle IX a. C. A esta època perteneix la [[estela de Moab]], escrita en dialecte cananeu-moabita, en la qual [[Mesha]], rei de [[Moab]], desriu els seus triumfos contra [[Omrí]], el rei d'Israel. Guarda gran paralelisme en el segon llibre dels Reixos, capítul 3.

En la estela de Tel Dan, escrita en hebreu a mijans del sigle VIII a. C., conmemora les victòries del rei siri Hazael sobre Joram, fill de Acab, rei d'Israel, i sobre Ocozies fill de Joram rei de Judà, de la dinastia de Davit. És la menció escrita més antiga respete a esta dinastia.

El hebreu deixà de parlar-se alrededor del sigle I a. C. encara que va seguir utilisant.se en la lliteratura i, sobre tot, en la litúrgia i en propòsits acadèmcis. En Palestina fon sustituit com a llengua parlà principalment pel [[Idioma arameu|arameu]]. En quant a la diàspora judea, les seues llengües comuns han segut històricament sobre tot dos: el [[Idioma yidis|yidis]] entre els judeus dits ashkenazies (centre i est d'Europa) i el ladí o judeuespanyol entre els dits sefardies (conca mediterrànea).

El hebreu com a llengua parlà fon recuperat pel sionisme a finals del sigle XIX, gràcies al treball de, entre atres, Eliezer Ben Yehuda, per a servir de llengua nacional al futur Estat judeu.

== Evolució històrica ==
El hebreu canvià en el pas del temps. La lengua del llibre de les Cròniques, per eixemple, és diferent del de Reixos. El arameu se va convertir en al llengua dominant en la regió Siro-Palestina i influencià al hebreu i, finalment, heu desplaçà en algunes àrees. Nehemies 13.24 se quixà de que alguns chiquets de matrimonis mixtosya no podrien parlar la llengua de Judà sino que parlaven "la llengua d'Ashdod". És posible que açò es referixca no  a un vestigi de la lengua filistea (encara que açò és algo que no deu ser descartat) sino el arameu.

La llengua del Eclesiastés diferix marcàdament de la dels texts del preexili, i les peculiaritats llingüístics de la Cançó de Salomó són en freqüència atribuides a una fecha tardia. Alguna gent, en tot i això, podria encara esciure en el estil primitiu, com se pot vore en el juí de Jesus Ben Sira, escrit alrededor del 180 a. C. i en el parcial escrit de Qumrà. En tot, tals ensayaments de composciió en hebreu clàssic foren intents de arcaisació. el pròlec a la traducció grega de Sirach també conté el us primitiu del terme hebreu per a la llengua del antic Isralel.

L'escritura rabínica dels primers sigles d ela era comú usa una forma del hebreu que es usulament ocneguda com hebreu misnaic. Fon llavors generalment cregut que esta lengua mai havia segut usà per la gent comú sino que fon una llengua erudita creà baix la influència del arameu. Ara és generalment reconegut pels rabís no confeccionaren una llengua erudita sino que usaren una forma del hebreu qeu se desenrollà en els últims sigles a. C. Esta conclusió emergix desde un estudi de la naturalea de la llengua i de les referències en els textos rabínics hasda el seu us per la gent oridnària, i este us vernàcul sense dubte va deixar entrevore la seua presència en el trasfondo dels rollos copper de Qumrà i en algunes cartes d ela Segon Revolta Judea.

Encara que el hebreu s'usà en Judà en el primer sigle com a vernàcul, el arameu i el grec foren també parlats, i n'hi han evidències de que el arameu fon dominant en el nort de Galilea. Jesus vingué de Galilea i probablment parlà arameu. Algunes de ses paraules citaes en els Evangelis estan en arameu, encara que algunes (tals com "abba" i "ephphatta") poden ser tant hebreu com arameu. No és improbable que també parlara hebreu especialment en les seues visites a Judea. Alguns estudis indiquen que lo més probable és que Jesus parlara hebreu en "acent de Galilea".

Varis versículs en el [[Nou Testament]] pareixen a primera vista referir-se a la llengua hebrea, i la paraula grega traduida com "Hebreu" (''hebraisti'') es referix a eixa llengua en [[Apocalipsis]]. Pero són també usaes del arameu paraules com ''Gabbatha'' en '' Gogotha'', i allò probàblement denota una llengua semítica (com distinta del grec) parlà pels judeus, incloint tant el hebreu com el arameu, antes que referint-se al hebreu en distinció del arameu. Igualment, l'expresió aramea ''Akeldema'' se diu en Fets 1.19 en "sa llengua", açò és, la llengua de la gent de [[Jerusalem]].

Algun temps després de la Segon Revolta Judea, el hebreu va morir com allengua vernàcula en [[Palestina]], probàblement a finals del sigle II o en el III. Continuà, en tot i això,s ent usat pels judeus com a llengua religiosa, erudita i lliterària, i fon també parlat en certes circunstàncies. Fon revixcuda com a vernàcul sols a finals del sigle XIX, i hui és la llengua viva del estat d'[[Israel]].

== Veja's també ==
* [[Israel]]
{{traduït de|es|Idioma hebreo}}
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües]]