Edició de «Idioma estonià»

{{llengua|
|nom= Estoni
|nomnatiu= Eesti
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Estònia]]
|regió=[[Mar Bàltic]]
|parlants= 1.100.000
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengúes uràliques|Uràlica]]<br />
&nbsp;[[Llengúes fino-ugries|Fino-ugri]]<br />
&nbsp;&nbsp;'''Estoni'''
|nació=[[Estònia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Eesti Keele Instituut]]
|iso1= et
|iso2= est
|iso3= est
|sil=
|mapa=
}}
El '''idioma estoni''' (''eesti keel'') és una llengua [[Llengües fino-ugries|fino-ugria]] parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en sa gran majoria viuen en [[Estònia]].

== Clasificació ==
El estoni no està emparentat en ninguna de ses llengües veines, [[Idima letó|letó]] o [[Idioma lituà|lituà]], les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat al atre costat del golfo de Finlàndia, i també, encara que molt lluntamanet, en el [[Idoma húngar|húngar]]. En tot i això, a pesar de la creencia d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són lo massa similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.

== Fonologia ==
=== Característiques fonològiques generals ===
Una de les característique sdistintives del estoni és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en sa accentuació com en sa prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estoni escrit.

=== Desripcio fonemàtica i alofònica ==
''õ'', so vocàlic no redondejat, pestorior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en [[Idioma portugués|portugués]], és paregut al [[Idioma vietnamita|vietnamita]] ''o-horn'').

== Escritura ==
=== Característiques generals del sistema d'escritura ==
Al igual que el letó iel lituà, el estoni emplea els caracters del alfabet latí. No obstant, son alfabet careix de les lletres c, f, q, w, x, y (tan sols se empleen per a escriure noms i cites que proceixen d'atres llengües) i contenen les lletres ''š, ž, ä, ö, ü'' i ''õ''.

== Breu vocaublari ==

linn > ciutat
vana > vell
tere! > ¡hola!
head aega > Adeu
olgu > val
aitäh > gràcies
täna > hui
eile > ahir
raamat > llibre
vesi > auya
isa > pare
ema > mare

=== Eixemple de llengua ===
:'''MUSTA LIPU VALGUSES'''

:Tule ümber on kogunend mõned. 
:Ridva otsas must laperdav kalts.
:Ahnelt neelab mu saamatud kõned
:Sügistuule käes kahisev malts. 

:Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua: 
:Piisab, kui seinale kritseldad “A”. 
:Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua – 
:Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas 

:Ja ikka ja jälle on lahus su soovid 
:Sellest, mida sa tohid ja pead. 
:Kui käimas on mässud ja revolutsioonid, 
:Siis meiegi kohal. Me tõstame pead. 

:Kui naine kord aeg avab meilegi süle. 
:Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud. 
:Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle. 
:Vihaselt rõhuvad tumedad jõud. 

:Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle, 
:Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind. 
:Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!” 
:Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind. 

:Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas, 
:Must nagu lõpmatu maailmaruum. 
:Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad, 
:Teil pilkavalt naeratab surnupealuu. 

:[[Tony Blackplait]]

== Veja's també ==
* [[Estònia]]
* [[Idioma finés]]

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]