Edició de «Idioma Esperanto»

{{llengua|
|nom= Esperanto
|nomnatiu= Esperanto
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= 
|regió= Mundial
|parlants= 2 millons (aprox)
|parlantsnatius= 
|parlantsnonatius= 
|rank= No està entre els 100 primers
|família= Al ser artificial, no té família genètica.
|nació= No és oficial en ningun puesto
|fontcolor=
|regulat= [[Akademio de Esperanto]]
|iso1= eo
|iso2= epo
|iso3= epo 
|sil= epo
|mapa=
}}

[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|[[L. L. Zamenhof]].
L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional). 

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.

{{traduït de|as|Esperanto}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües artificials]]