Edició de «Marcelino Olaechea i Loizaga»


'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].

== Biografia ==
Va nàixer en el barri de Lutxana, a on té un carrer dedicat. Va ingressar en el colegi salesià de Barakaldo en l'any [[1897]]. En [[1901]] va entrar a la casa de formació dels salesians en [[Villaverde de Pontones]] ([[Cantàbria]]). Va estudiar Filosofia en el noviciat i Estudiantat Filosòfic de [[Carabanchel Alto]], llavors als voltants de [[Madrit]], a on va prendre els hàbits als 16 anys, i Teologia (en l'Estudiantat Internacional de [[Torí]]).

En l'any [[1912]] va ser ordenat sacerdot, i fon destinat com a director de diversos colegis de l'orde. Més tart va ser provincial de [[Catalunya]], [[Valéncia]] i Madrit.

En l'any [[1933]] va ser nomenat pel [[Vaticà]] visitador dels Seminaris de les províncies eclesiàstiques de Valéncia, [[Granada]] i [[Sevilla]]. En [[1934]] va tornar a la vida salesiana, com a director del colegi de la Ronda d'Atocha, en Madrit.

El [[9 de novembre]] de [[1935]] era nomenat bisbe de Pamplona, consagrat en Madrit el [[27 d'octubre]] del mateix any.

Inicialment, es va mostrar contrari a intervenir en política i era conegut per la seua preocupació per les condicions materials i espirituals dels obrers.

No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]]. 

Despuix del cop d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats. 

Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes. 

=== Arquebisbe de Valéncia ===

El pontificat d'Olaechea en Valéncia es va caracterisar per grans manifestacions i concentracions: processó de la [[Verge dels Desamparats]] en Valéncia en produir-se les Bodes de Plata de la seua coronació canònica, les Missions Populars de [[1949]] i [[1955]] en Valéncia, els Congressos Eucarístics Regionals, el Quart Congrés Nacional Catequístic, l'Any Sant de [[1950]] o l'Any Marià de [[1954]]. 

Despuix de la promulgació de la constitució Sacrosanctum Concilium, en l'any [[1966]] signava la carta pastoral ''Lengua latina, lenguas vernáculas y liturgia''. Va promoure la construcció en l'any 1954 del barri conegut com a Sant Marcelí per a persones necessitades d'un habitatge i es va volcar en conseguir ajudes per als damnificats de la [[riuada de Valéncia]] de l'any [[1957]].

A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de 1951 o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.

=== Renúncia i defunció ===
En complir els 75 anys, segons les normes del Concili Vaticà II, va presentar la seua renúncia, que va ser acceptada pel [[Papa]] [[Pau VI]] el [[19 de novembre]] de [[1966]].

Marcelino Olaechea va morir en Valéncia el [[21 d'octubre]] de [[1972]]. Les seues despulles descansen en la capella de Sant Tomàs de Villanueva de la [[catedral de Valéncia]].