Edició de «Idioma manés»

{{llengua|
|nom= Manés
|nomnatiu=Gaelg Vanninagh
Gailck Vanninagh
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Regne Unit]]
|regió=[[Illa de Man]]
|parlants= 2000 aprox. 
|parlantsnatius= 70
|parlantsnonatius= 2000
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües celtes|Celta]]<br />
&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Manés'''<br />
|nació=[[Illa de Man]]
|fontcolor=
|regulat= [[Coonseil ny Gaelgey]]
|iso1= gv
|iso2= glv
|iso3= glv
|sil=
|mapa=
}}

El '''idioma manés''' o '''gaèlic manés''' (en manés ''Gaelg Vanninagh or Gailck Vanninagh) és una llengua celta parlà en la [[Illa de Man]], una chicoteta illa del [[Mar d'Irlanda]] que constituix una dependència autogovernà de la corona britànica que no perteneix al [[Regne Unit]].

== Història ==
L'arribà del idioma goidèlic a la Illa de Man aconteix entre els sigles IV i V d. C. quan invasons de habitants procedents d'[[Irlanda]] s'establixen en la illa, sustituint esta a una suposta llengua britònica parlà hasda llavors allí.

En tot i això la illa de Man, i en ella sa llengua, apareixen a partir de les invaions escandinaves; entre el 800 i el 815, els vikincs arribaren a la illa de Man essencialment pel pillage. Entre el 850 i el 900, s'establiren sobre la illa, pero esta vegà baix el control dels reixos escandinaus de [[Dublí]]. Entre el 990 i el 1079 finalment, la illa estigué sujeta als poderossos jarls de les Òrcades. Durant tot el periodo escandinau, la illa estigué nominalment baix la sobirania dels reixos de [[Noruega]], pero estos rarament pogueren fer valer els seus drets, a excepció de certs com [[Harald I]] en el 885, de [[Magnus III]] al final del sigle XI, o de Hakon IV a partir de 1217.

A partir del sigle XIII la illa es disputà pels anglosaxons i escocessos, i més tart sigué senyoriu de diversos títuls nobiliaris anglesos per a passar finalment a mans de la Corona Britànica.

== Conservació ==
Durant tots estos periodos històrics de la illa el gaèlic sobrevixqué hasda el sigle XVIII, i no sigué hasda mijans del sigle XIX quan escomençà la seua decadència.

Al pasar Man al àrea de influència angles a partir del sigle XIV, tras els sigles de domini escandinau, el anglés se va establir com a llengua legal i de la administració en les ciutats, coexistint, sense desplaçar-ho, en el manés. En motiu del aillament geogràfic de la illa i al fet de que la majoria dels habitants eren natius de Man, havent molt pocs colonos anglesos, el manés pogué conservar-se sense problemes.

En tot i això, el empobreiximent de la illa a partir del sigle XVII obligà a molts habitants del lloc a tindre que emigrar, fet que junt en la apertura de la illa al exterior a través del comerç, va fer que en especial a partir del sigle XVIII come´çara el decliu del manés.

En 1821 heu parlava regularment el 30% de la població, siguent la generació naixcuda entre 1860 i 1880, la última en recivir el manés com a llengua materna. En 1901 sols heu parlaven 970 persones i el últim parlant natiu de manés, Ned addrell, va morir el 27 de decembre de 1974 en 97 anys d'edat.

Tras sa extinció a finals del sigle XIX com a llengua materna de la població, hui en dia s'està intentant recuperar el manés, sobrevivint gràcies a un chicotet número de persones que hu han adeprés com a segon llengua i que intenten potenciaro i normalisaro front al an´lés, sa llengua materna. Ya en 1999 es crea la ''Yn Cheshaght Ghailckagh'', es a dir la Societat per a la llengua manesa, en objectiu de preservar el manés com a llengua nacional de la illa de Man i estudiar, cultivart i publicar la lliteratura en manés, tant la pasà com la actual.

== Veja's també ==
* [[Illa de Man]]
* [[Regne Unit]]
{{traduït de|es|Idioma manés}}
{{Llengües del Regne Unit}}

[[Categoria:Llingüística]]