Edició de «Patraix (Districte)»



'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Favara]].

Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús|Jesús]] i [[Districte de Pobles del Sur|Pobles del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]].

Va ser un poble independent fins a l'any [[1870]], moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época.

== Història ==
Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta camperola de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.

Ya en el [[sigle XX]] tingueren lloc en el barri diverses vagues d'obrers, especialment del ram del [[vidre]]. És destacable el fet que es fundara en Patraix la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El barri, durant els anys de la [[Guerra Civil Espanyola|guerra]], va vore caure com a mínim dos bombes que deixaren diversos morts, i contà en un refugi antiaéreu en l'actual carrer de L'Alcúdia. El temple parroquial, que patí un incendi en l'any [[1936]], fon restaurat durant la posguerra.

Encara que la ciutat s'ha acabat engolint la trama urbana de l'antic poble de Patraix i que els seus antics llímits urbans han quedat desdibuixats, encara a dia de hui l'antic poble conserva la seua iglésia parroquial, part del seu antic centre històric format per cases i alqueries d'orige migeval i alguns dels carrers que conformaven el antic poble.

Entre el patrimoni del barri destaca l'antic Convent de Jesús fundat en el [[sigle XV]], que va ser seu del manicomi provincial de Valéncia entre els anys [[1867]] i [[1993]].