Edició de «Idioma vasc»

{esbos}
El '''Eusquera''', '''euskera''', '''vascuence''', '''vasc''', '''èuscar''', '''vascongat'', '''linga navarrorum''' o '''aquità''' (estos dos ultims termens antiquats) i ''euskara'' en eusquera ademés de varietats dialectals com ''eskuara'' o ''üskara'' és una llengua aillada (sense relació en ninguna família de llengües del món) i es considera la única preindoeuropea superivvent en Europa occidental, i per tant, la de arrels més antigues d'esta regió i entre les més longeves de les llengües eropees.

== Introducció ==
El eusquera és la única llengua no indoeuropea de la península Ibèrica i de Europa Occidental. Tingué una marcà influència en la evolució del sistema fonètic del castellà. Tras un periodo prolongat de decliu, estigué a punt de desaparéixer: sa lenta recuperació no començà hasda finals de la dècada de 1950 i principis de la de 1960. En la arribada de la democràcia, la Constitució de 1978 i el Estatut de Guernica arrepleguen la seua cooficialitat en el País Vasc a on poc a poc a tornat a la vida pública. Aixina mateix en el ar´ticul 9.2 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règimen Foral de NAvarra de 10 d'agost de 1982, es va establir la oficialitat del eusquera en la zona vascoparlant de NAvarra. La posterior Llei Foral del Vasqüence de 1986 descriu la zonificació llingüística en la Comunitat Foral de Navarra i la reconeix com a llengua pròpia junt en el castellà, aixina com la seua cooficialitat junt en aquell en la zona denominà "vascòfona". En el País vasc Francés, al igual que el rest de llengües regionals franceses, el eusquera no goja del estatus de llengua oficial.