Edició de «Assessinat de Guillem Agulló i Salvador»

{{noneutral}}

{{discutit}}

[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]]<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4130575/20130701/ciutat-vic-homenatge-guillem-agullo.html|consulta=19 novembre 2013|títul=La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló|obra=1 d'agost de 2013|editor=[[Vilaweb]]}}</ref> - [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí. 


== Fets ==
La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada <ref name="elpais">{{ref-publicació|títul=Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló|publicació=El País|data=21 maig 1996|url=http://elpais.com/diario/1996/05/21/espana/832629621_850215.html|llengua=castellà|lloc=València}}</ref> constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític.<ref>{{ref-publicació|llinage=Peiró|nom=Empar|títul=«El mataren per independentista»|publicació=El Punt|data=21 juliol 2009|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html}}</ref> Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].<ref>{{ref-web |url= http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/04/11/guillem-agullo-divuit-anys-despres/ |títul= Guillem Agulló, divuit anys després |nom= Ferran |llinage= Vital |editor= [[Sàpiens]] |data= 11 d'abril de 2011 |consulta= 19/11/2013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://www.llibertat.cat/2013/03/20-anys-de-l-assassinat-de-guillem-agullo-21229|títul = 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló|consulta = 04/07/2014|llengua = català|data = 28/03/2013}}</ref>

== Juí ==
En el juí del cas, dut a terme en [[Castelló de la Plana]] en l'any [[1995]], el juge condenà a un dels acusats, el confés i autor de les gavinetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,<ref>{{ref-web |url= http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/actualitat-social/item/3323-qu%C3%A8-hi-ha-darrere-la-desaparici%C3%B3-de-yomus |títul= Què hi ha darrere la desaparició de Yomus? |nom= Vicent |llinage= Llogodí |editor= [[L'Accent|Laccent.cat]] |data= 1 d'octubre 2013 |consulta= 2/10/2013}}</ref> a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.<ref name="elpais"/> El juge despolitisà el cas rebujant el caràcter ultra de l'assessinat<ref name="lacra" /> afirmant que era una "lluita de chavals".<ref>{{ref-notícia|títul=El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer|publicació=Público|url=http://www.publico.es/actualidad/nazi-asesino-al-joven-antifascista.html|consulta=11 abril 2018|data=30-9-2015}}</ref> Fon condenat a 14 anys.<ref name="apunt_amenaces" />

El juí fon controvertit, i originà molta polèmica entre alguns mijos de comunicació.{{efn| «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys més tart, en l'any 2005, tornen a detindre al seu assessí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}}}} El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà baix secret. [[Maulets]] (organització a on militava Guillem Agulló), que eixercia l'acusació popular, se retirà del juí.

Durant el procés judicial la [[prensa]], encapçalada pel diari ''[[Las Provincias]]'' dirigit per [[María Consuelo Reyna]], campanyes de criminalisació del criminal i els colectius antifascistes i independentistes als quals pertanyia l'assessinat. En el context del juí durant eixos anys hi havia incidents protagonisats per neonazis per la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto">{{ref-notícia|llinage=Ramos|nom=Miquel|títul=25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló|publicació=El Salto|url=https://www.elsaltodiario.com/crimenes-de-odio/25-anos-asesinato-neonazi-guillem-agullo|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

== Condena ==
Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó<ref name="apunt_amenaces">{{ref-notícia|títul=El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat|publicació=À Punt|url=http://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/El+pare+de+Guillem+Agullo+denuncia+amenaces+continuades+en+el+25e+aniversari+del+seu+assassinat|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref> per bon comportament.<ref name="lacra" /> Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública.<ref name="LaVanguardia.2017.04.20"/> En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de l'any [[2007]] se presentà a les llistes del partit d'ultradreta [[Alianza Nacional]] en el número 4 per [[Chiva|Chiva de Bunyol]].<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/2401580/20070517/noticia.html |títul= Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions |editor= VilaWeb |data= 17 de maig 2007 |consulta= 17/5/2007}}</ref>

== Posteritat ==
[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).]]
La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals.<ref name="lacra" /> El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Enguix|nom=Salvador|títul=Incómodo Guillem Agulló|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180411/442437654532/guillem-agullo-silencios-incomodidad-25-aniversario-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4104975/20130413/manifestacio-recorre-burjassot-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló |editor= Vilaweb |data= 13 d'abril 2013 |consulta= 15/4/2013}}</ref> de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" ([[Cagant Melodies]]), "No sé què sent" ([[Feliu Ventura]]), "No tingues por" ([[Obrint Pas]]), "Company Guillem" ([[Opció k-95]]), "11 d'abril" ([[Greska]]), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" ([[Orgull Roig]]) o "Sangre por sangre" ([[Non Servium]]).

Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per teléfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.<ref name="lacra">{{ref-notícia|títul=La lacra ultra sobre los Agulló|publicació=El País|url=https://politica.elpais.com/politica/2013/04/04/actualidad/1365104333_432439.html|consulta=11 abril 2018|data=7-4-2013}}</ref>

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180410/442436267021/paseo-guillem-agullo-25-anos-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

El ple de l'Ajuntament de [[Vic]] celebrat el [[3 de juny]] de l'any [[2013]] va decidir, per unanimitat ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Plataforma per Catalunya|PxC]], [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa|ICV-EUiA]] i [[Solidaritat Catalana per la Independència|SI]]) i a instància de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], dedicar-li un carrer en el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/37121/pxc/tamb/vota/favor/dedicar/nom/carrer/vic/guillem/agullo|títul=PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló|editor=Osona.com|data=3 juny 2013}}</ref> El [[28 de juny]] se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'[[Arran (organisació)|Arran]] Guillem Rovira, i el diputat de la CUP [[David Fernàndez i Ramos|David Fernàndez]].<ref>{{citar ref |url= http://www.llibertat.cat/2013/06/inauguracio-del-passatge-de-guillem-agullo-i-salvador-a-vic-22194 |títul= Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic |editor= Llibertat.cat |data= 30 de juny 2013 |consulta= 18/11/2013}}</ref><ref name="homenatgeVic">{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4129805/20130628/vic-ret-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Vic ret homenatge a Guillem Agulló |editor= VilaWeb |data= 28 de juny 2013 |consulta= 28/6/2013}}</ref>

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto" />

El cantant [[Miquel Gil]] el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el [[Concert per la Llibertat]] celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el [[Camp Nou]].<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4130978/20130702/miquel-gil-jorn-miserables.html |títol= Miquel Gil: 'El jorn dels miserables' |editor= VilaWeb |consulta= 02/7/2013}}</ref>[[Archiu:Passeig Guillem Agulló.jpg|esquerra|miniatura|300x300px|Passeig Guillem Agulló en els [[Jardins del Real]] de Valéncia]] El [[12 d'abril]] de l'any [[2016]] les [[Corts Valencianes]] varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris ([[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]], [[Coalició Compromís|Compromís]], [[Podem]], [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]]) i llegida per [[Enric Morera i Català|Enric Morera]], president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] [[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]], entre d'atres.<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/homenatge-historic-de-les-corts-valencianes-a-guillem-agullo-vint-i-tres-anys-despres/ |títul= Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després |editor= VilaWeb |consulta= 15/4/2016}}</ref> A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».<ref name="LaVanguardia.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage= Andrés Durà|nom = Raquel |artícul = El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita | publicació= [[La Vanguardia]]|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170420/421872807574/premi-guillem-agullo-2017-daniel-sanjuan-guaita-corts-valencianes.html |llengua = castellà |editor = |citació = | data = 20 d'abril de 2017}}</ref> El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el [[24 de giner]] de l'any [[2016]]. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "[[Centre d'internament d'estrangers|CIE]]s No", a favor del tancament dels [[Centre d'internament d'estrangers|Centres d'internament d'estrangers]]. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el [[25 d'abril]] en les [[Corts Valencianes]].<ref name="Vilaweb.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage=|nom = |artícul = Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum | publicació= [[Vilaweb]]|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/les-corts-atorgaran-el-primer-premi-guillem-agullo-a-lactivista-daniel-sanjuan-a-titol-postum/ |llengua = català |editor = |citació = El guardó reconeix la faena de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE| data = 20 d'abril de 2017}}</ref>
En l'any [[2017]] s'acordà finalment que un passeig central dels [[Jardins del Real]] portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de [[crims d'odi]].<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170516/422626061376/guillem-agullo-calle-paseo-jardines-viveros-valencia.html|consulta=11 abril 2018|data=16-5-2017}}</ref> Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.<ref>{{ref-notícia|títul=Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/Pinten-i-arranquen-la-placa-del-passeig-dedicat-a-Guillem-Agullo-als-Jardins-de-Vivers-de-Valencia|consulta=22 abril 2018|data=22-4-2018}}</ref>

== Guardons ==

Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats en la Creu de Sant Jordi que concedix la Generalitat catalana, notícia que apareix en el periòdic digital d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] [[Wilaweb]] (10.3.2020). 

== Referències ==
{{traduït de|es|Asesinato_de_Guillem_Agulló}}
{{referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre |nom= Jaume |llinage= Fuster |enllaçautor= Jaume Fuster i Guillemó |títul= La mort de Guillem |editorial= 3 i 4 edicions; 50 |lloc= Valéncia |any= 1996 |pàgines= 192 pàg |isbn= 84-7502-491-2}}
* {{Ref-llibre |llinage= Fernández|nom= David |enllaçautor= David Fernández i Ramos|títul= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial|editorial= Virus |lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 2006  |isbn=9788492559039 |oclc= 965794088}}

== Enllaços externs ==

* [http://9exili.com/20-anys-sense-guillem-agullo/ Vídeo d'homenage en motiu del vigèsim aniversari]
* [http://www.antifeixistes.org/arxiu.php?accio=orga&organ=Cas%20Agull%F3 Archiu de notícies aparegudes als mijos de comunicació sobre el cas Agulló]
* [http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2812705 ''Contra els nazis, amb (sic) Guillem''] per [[Vicent Partal]]
* [http://www.youtube.com/watch?v=ij9CjRLDP50&eurl=http://ikerpv.blogspot.com/&feature=player_embedded Reportage en Canal 9 l'any 1995]
* [https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pares-de-guillem-agullo-entre-els-guardonats-amb-la-creu-de-sant-jordi/ ''Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats amb (sic) la Creu de Sant Jordi'' - ''Wilaweb'']

{{ORDENA:Agullo Salvador, Guillem}}
[[Categoria:Burjassoters]]
[[Categoria:Assessinats]]
[[Categoria:Segle XX]]
[[Categoria:Acontenyiments del 1993]]
[[Categoria:Esquerra Independentista]]