Edició de «Emilio Attard Alonso»

'''Emilio Attard Alonso''' ([[Valéncia]], [[1915]] - [[Rocafort (Valéncia)|Rocafort]], [[1997]]) fon un advocat i polític de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]).

Va estudiar Dret i Periodisme i fon companyó de promoció de [[Dionisio Ridruejo]]. Va estar pròxim ideològicament a [[Ángel Herrera Oria]] (es va llicenciar en 1936 com número u de la promoció de l'Escola de Periodisme de ''[[El Debat]]'') i fon amic de [[Luis Lucia Lucia]]; va militar en la [[Dreta Regional Valenciana]] i durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va lluitar en el [[Eixèrcit Popular Republicà|eixercit republicà]], encara que un germà seu fon fusilat a [[Nules]]. 

A l'acabar la guerra li fon prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despaig d'advocats. Fon president del Consell d'Administració del [[Banc de l'Exportació]], que havia fundat en 1965, i decà del [[Colege d'Advocats de Valéncia]] entre 1962 i 1968.

Membre de la [[Associació Catòlica Nacional de Propagandistes]], en 1975 va entrar en política promovent una opció catòlica, molt lligada la burguesia valenciana, el [[Partit Popular Regional Valencià]], sent vicepresident de la [[Federació de Partits Populars]], la que se integrà poc després en la coalició [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|Unió de Centre Democràtic]] (UCD). 

En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions generals de 1977]] i [[eleccions generals espanyoles de 1979|1979]], fon triat diputat per [[Valéncia (circumscripció electoral)|Valéncia]], fon president de la Comissió Constitucional i vicepresident del [[Congrés dels Diputats]]. Al mateix temps, fon el cap del centre-dreta valencià, atribuint-se-li, junt en [[Fernando Abril Martorell]] i la colaboració del diari ''[[Las Províncias]]'', l'instigació de la campanya [[anticatalanisme|anticatalanista]] coneguda com [[batalla de Valéncia]], en la que va conseguir mantindre en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de 1982 bona part de la simbologia històricament valenciana, front a la catalanista que alguns  sectors marginals de la societat valenciana en recolzament de alguns intelectuals pròxims als nacionalisme pan-catalaniste  volien impondre. 

En 1981 va deixar la direcció de la UCD a Valéncia com  fruit de de les tensions generades pel dit enfrontament. 

Entre 1981 i 1982 fon conseller del president del Govern, [[Leopoldo Calvo Sotelo]]. Posteriorment es va retirar de la política i fon [[Consell d'Estat|conseller d'Estat]] (1982-1985), professor de dret polític i doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]] en 1993.

== Obres ==
* ''Vida y muerte de UCD'' (1983)
* ''Conviviendo en libertad'' (1986)
* ''La constitución española por dentro''
* ''Constitucionalismo español: 1808-1978'' (1988)
* ''Mi razón política'' (1994)
* ''Diccionario ideológico político de la transición'' (1995)
* ''Bosquejo histórico-político de la España contemporánea'' (1996).

== Enllaços externs ==
* [http://www.elpais.com/articulo/agenda/Emilio/Attard/presidente/comision/elaboro/Constitucion/elpepigen/19971217elpepiage_1/Tes Necrològics] en ''[[El País]]'', 17 de desembre de 1997.
*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.Pdf Diccionari biogràfic de polítics valencians 1810-2005], Institució Alfons el Magnanim.

{{Traduït de|es|Emilio_Attard}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Advocats d'Espanya]]
[[Categoria:Juristes d'Espanya]]
[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]