Edició de «Zayyan Ibn Mardanix»

[[Image:zayyan.jpg|thumb|right|300px|Zayyan Ibn Mardanix]]

'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim  [[rei de Balansiya]]

Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim  la conquista del [[Regne de Valéncia]].

Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] va fer que Ibn Hud es retirara.

==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==

El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat  en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei. 

Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.

Tres anys després de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).

==El siti de Balansiya==

En l'any [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El [[22 d'abril]] de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel [[Papa]] [[Gregori IX]] en [[febrer]] de l'any [[1237]].

Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].

Després de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'[[Aragó]] . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.               

En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.

== Vore també ==
*[[Monarques de Valéncia]]

== Referències ==
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC]

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Emirs de la Taifa de Valéncia]][[Categoria:Reis de Valéncia]]