Edició de «Lluís Meseguer Pallarés»

'''Lluís Bartomeu Meseguer Pallarés''' ([[Herbers]], [[1953]]), és un historiador i poeta d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. 

== Biografia ==

Lluís Meseguer és llicenciat per l'Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per l'[[Universitat de Valéncia]], és catedràtic de l'[[Universitat Jaume I de Castelló]]. Està vinculat a l'[[Institut d'Estudis Catalans]], en sèu en la ciutat de [[Castelló de la Plana]], a on residix en l'actualitat. És acadèmic de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). 

== Obra ==

S'ha dedicat en l'aspecte lliterari en els seus inicis a la poesia, en el poemari ''Les veus del vent'' ([[1984]]), que fon inclós en l'antologia ''Bengales en la fosca'' ([[1997]]). Posteriorment, publicà el dietari ''Vesprades de Moscou'' ([[1995]]) i l'ensaig ''L'optimista'' ([[1997]]). Junt a Antoni Albalat, és coautor del recull de poemes ''Tardor a Llaregubb'' ([[1999]]). Ha publicat diversos estudis crítics, com: ''La crítica referencial'' ([[1991]]) i ''Literatura oberta'' ([[1997]]). També ha publicat ''Bernat Artola: la terra i les passions'' ([[1993]]) i ''Castelló literari'' ([[2003]]).

Uns atres treballs d'ell s'han publicat en diverses revistes, com: ''Caplletra'', ''L'Espill'' i ''Revista de Catalunya''.  

Ha traduït al català obres d'autors dramàtics, com: B.Brecht, A.Jarry, W.Gombrowicz i Dario Fo, entre atres.