Edició de «Ramón Esquer Torres»

'''Ramón Esquer Torres''' ([[Castelló de la Plana]], 29 de febrer de [[1932]] - [[Madrit]], 19 de juny de [[1969]]), fon un llingüiste [[Valencians|valencià]]. 

== Biografia ==

Ramón Esquer Branchadell i Pepita Torres Guillén, veïns de les Palmeretes (actual avinguda Capuchins), foren els pares de Ramón i del seu germà José Luis. Naixqué en la ciutat de Castelló el 29 de febrer de l'any 1932, any bisext. 

Començà els seus primers estudis en un colege de primera ensenyança i el bachillerat en l'[[Institut Francesc Ribalta|Institut Ribalta]]. De [[1949]] a [[1954]] cursà la carrera de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Madrit, acabant en el premi extraordinari de llicenciatura. També en Madrit, llegiria la seua tesis doctoral que causà gran impacte, ''El Teatro de Tamayo y Baus'', conseguint una atre sobreixent Cum Laude. 

En la mateixa facultat de Filosofia i Lletres de Madrit fon professor ajudant de les catèdres de Gramàtica General i de Lliteratura Espanyola en beca del [[CSIC]]. 
 
En l'any [[1956]] tornà a Castelló en plaça titular en l'Institut Laboral de [[Sogorp]], a on eixercí els càrrecs de Bibliotecari Municipal i de Croniste Oficial de la ciutat. També oposità a càtedres de Normal i s'incorporà a l'escola de la [[Corunya]]. 

Es casà en Ana María Bel Llatse, la seua nóvia de Sant Carles de la Ràpita, en abril de [[1957]]. Oposità una atra volta i el matrimoni s'instalà en [[Salamanca]], a on naixqueren tres dels seus cinc fills: María José, Ana María i Ramón. En octubre de [[1963]] conseguí plaça en l'Escola Normal de Santa Maria de Madrit, a on naixqueren: Mari Carmen i Joaquín.