Edició de «Estats Pontificis»

Els '''Estats Pontificis''' foren els territoris en la [[Península itàlica|península itàlica]] baix l'autoritat temporal del [[Papa]], des de l'any [[751]] fins a [[1870]]. Es trobaven entre els principals estats d'[[Itàlia]] des de més o menys el [[sigle VIII]] fins que la península italiana fon unificada en l'any [[1861]] pel regne de [[Cerdenya]]. En la seua màxima extensió, varen cobrir les regions italianes modernes de Lacio, Les Marques, Umbria i Emilia-Romanya. Estes participacions es consideren una manifestació del poder temporal del Papa, a diferència del seu primat eclesiàstic. Despuix de l'any 1861, els Estats Pontificis, reduïts a Lacio, varen seguir existint fins a 1870. Entre 1870 i [[1929]], el Papa no va tindre cap territori físic i el Vaticà estigué baix sobirania italiana. El papa [[Pío XI]] i [[Benito Mussolini]] finalment varen resoldre la crisis entre el regne d'Itàlia i el Papat, en crear com a Estat independent la [[Ciutat del Vaticà]], al qual es varen adjudicar 44 hectàrees de la ciutat de [[Roma]], en la zona dels edificis històrics papals, en el Tossal Vaticà.