Edició de «Muhammad Ali»

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="2" width="245" style="margin-left:3px" align="right"
!align="center" bgcolor="salmon" colspan="3"|''Muhammad Ali''
|-
!align="center" colspan="3"| [[Image:Muhammad Ali.jpg|right]]
|-
!align="center" bgcolor="salmon" colspan="3"|Carrera Professional
|-
!align="left" valign="top"|Naixement
|colspan="2" valign="top"| [[17 de giner]], [[1942]]
|-
!align="left" valign="top"|Mort
|colspan="2" valign="top"| [[3 de juny]], [[2016]]
|-
!align="left" valign="top"|Combats totals
|colspan="2" valign="top"| 61
|-
!align="left" valign="top"|Guanyats
|colspan="2" valign="top"|56
|-
!align="left" valign="top"|Perduts
|colspan="2" valign="top"|5
|-
!align="left" valign="top"|Empatats
|colspan="2" valign="top"|0
|-
!align="left" valign="top"|KO's
|colspan="2" valign="top"|37
|-
!align="left" valign="top"|Títols guanyats
|colspan="2" valign="top"|Pesos pesants (3 vegades)
|}
'''Muhammad Ali''', naixcut en el nom de '''Cassius Marcelus Clay''', ([[Louisville]], [[Kentucky]]; [[17 de giner]] de [[1942]] - [[Phoenix]], [[Arizona]]; [[3 de juny]] de [[2016]]) fon un boxejador [[USA|nortamericà]]. Considerat com el més gran de l'història de la categoria de pesos pesats, fon també una personalitat destacada a nivell mundial pel seu activisme polític.

== Escomençaments ==
Muhammad naixqué en [[Louisville]], [[Kentucky]]. Quan tenia 12 anys li furtaren la seua bicicleta, fet que denuncià a un policia (i entrenador de boxeig) que es dia Joe Martin Ibarra. Fon este qui va sugerir a Cassius que havia de començar a barallar, i baix la seua tutela creixqué ràpidament en les categories jovenils.

A pesar de ser un alumne regular, Muhammad guanyà 6 voltes els guants dorats de [[Kentucky]], i es graduà a pesar de les seues baixes notes. Prevenint el futur, el director anuncià en una ocasió al restant dels professors de l'escola que Ali algún dia faria famosa l'institució. Temps despuix, el boxejador bromejaria sobre el seu pobre historial acadèmic a l'afirmar: "He dit que era el més gran, no el més inteligent".

En els [[Jocs Olímpics de Roma 1960]] va obtindre la medalla d'or en la categoria de pesos llaugers. Despuix d'alló, se volcà al professionalisme baix la tutela d'una atra llegenda del boxeig: [[Angelo Dundee]]. Clay pronte es tornà famós pel seu estil poc ortodox, els seus resultats espectaculars i la seua constant autopromoció. Moltes voltes recitava poemes composts per ell mateixa en els que mencionava en quin round noquearia al seu oponent. Per una atra banda, eren reconegudes les seues lloances a sí mateixa, en frases com "soc el més gran" o "soc jove, fermós, ràpit i ningú em pot véncer".

El [[29 d'octubre]] de l'any [[1960]], en [[Louisville]], va obtindre la seua primera victòria com a profesional. Fon per punts, en un combat de 6 assalts enfrontant a Tunney Hunsaker, qui era el cap de policia de Fayetteville, [[Virgínia Occidental]]. Entre els anys [[1960]] i [[1963]], el jove púgil va atényer un récort de 19-0, incloent 15 knockouts. Derrotà a boxejadors de la talla de Tony Esperti, Jim Robinson, Donnie Fleeman, Duke Sabedong, Alonzo Johnson, George Logan, Willi Besmanoff i Lamar Clark (que havia guanyat els seus 40 combats anteriors per knockout).

Com a nota anedòtica, Cassius Clay apareix en la película Réquiem per un campeó ([[1962]]) barallant una 7ima ronda contra [[Anthony Quinn]] a qui va véncer i li desencadenà el drama d'un boxejador acabat.

== Primera época com Campeó ==
Entre les victories més resonants de Muhammad en esta época, deuen resaltar-se les disputades en Sonny Banks (que va conseguir tirar a la lona a Cassius durant el combat), Alejandro Lavorante, i Archie Moore (una llegenda del boxeig que tenia en el seu haver 200 victories). Curiosament, tant Banks com Lavorante varen morir en el ring en combats posteriors. Cassius se transformà en l'aspirant número u per al títul que en aquell temps ostentava Sonny Liston. Este era temut i respectat, de colps frontals i molt potents, i pràcticament ningú otorgava al jove Cassius oportunitats de derrotar al campeó. Sonny Liston no a soles havia conseguit la corona al noquejar en el primer assalt a Floyd Patterson, sino que també li va demoldre en la revancha. 

Igualment despachà per la via ràpida a Cleveland Williams, Nino Valdéz i Zora Folley. En tot i això Cassius va conseguir la victòria en este combat en la seua tècnica peculiar que ell mateixa havia definit com "vol com una palometa i pic com una abella" la qual se basava en moure's al rededor del rival i anar colpejant-lo constantement de forma que el rival no pot pensar en casi cap moment del combat, un any despuix Cassius Clay (que ya es dia Muhammad Ali per la seua conversió als musulmans negres) donà la revancha en el títul del món en joc a Sonny Liston pero este no va poder fer res i fon derrotat en el primer assalt en u dels KO més bonicos de l'història del boxeig, el colp en el que el noquejà fon conegut com la mà fantasma.

Ali defendria la seua corona de campeó del món dels pesos pesats en diverses ocasions fins a que per la seua negativa a acodir a la [[guerra de Vietnam]] fon desposseït del seu títul i condenat a 5 anys de presó i una multa de 10.000 dólars. A pesar de que coste creure-ho (despuix d'enfrontar-se a llegendes com Archie Moore o Sonny Liston), Ali dia que Oscar Natalio "Ringo" Bonavena fon el seu millor opositor.

== Segona época com campeó ==
La seua primera derrota es va produïr al tractar de reconquistar el cinturó dels pesats front a [[Joe Frazier]], derrota que fon per punts en 15 asalts. No tardaria en tindre una atra oportunitat i conseguiria la victòria llegendària de Kinshasa front al púgil [[George Foreman]]. Renovaria el títul front a Frazier en un brutal combat i en acabant ho va defendre front a diferents boxejadors (Norton Hepner, Evangelista o Shavers). Sorprenentment el pergué front a Leon Spinks, un boxejador que venia de disputar els [[Jocs Olímpics]] i portava 8 combats profesionals. A pesar de tot fon bonico, puix en la revancha s'imposava per punts al propi Spinks.

Anuncià la seua retirada del boxeig, encara que tornà en l'any [[1980]] per a disputar el títul mundial front a Larry Holmes, en el que pergué ans del llímit, i un combat que pergué per punts en Trevor Berbick, en l'any [[1981]]. Despuix d'estos combats, posava fi a la seua carrera en el boxeig professional de forma definitiva. El seu récort al final de la seua carrera és de: 61 combats disputats en 56 victòries (37 per KO) i 5 derrotes.

== Despuix de la seua retirada ==
Despuix de retirar-se en l'any [[1981]] començà poc a poc a desenrollar-se-li la malaltia del [[pàrkinson]], que aniria deteriorant la seua salut. És en esta fragilitat cada vegada major quan demostrà ser més fort, no deixant que la malaltia minara el seu ánim, lluitant contra ella. És un eixemple per a moltes persones víctimes d'enfermetats degeneratives. Fon l'encarregat d'encendre el peveter en els [[Jocs Olímpics]] de [[1996]]. 

Finalment morí en Arizona el 3 de juny de l'any 2016 a causa d'un choc sèptic a l'edat de 74 anys.

[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Biografies]]