Edició de «Enrique Galarza Moreno»

'''Enrique Galarza Moreno''' ([[Grau de Valéncia]], 27 de setembre de [[1896]] - [[2000]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]]. 

== Biografia ==

Enrique Galarza naixqué en el barri del ''Enguerino'' en el si d'una família humilt. Fon el quint de sis germans del matrimoni format per Francisco Galarza Esquerre, que fon guàrdia civil, i Carmen Moreno Oliva. Quedà orfe de pare quan tenia només dos anys, tenint que treballar de ben menut. Fon internat en el Colege d'Òrfens Sant Joan de Deu de la [[Malvarrosa]] a on passà dos anys i mes tart en la Misericòrdia a on estava internat el seu germà Fernando. En els seu deu anys d'hospici manifestà la seua afició al dibuix. 

Acabat l'hospici comença a assistir a l'escola del Grau a on el mestre D. Antonio, gran aficionat a les [[Belles Arts]] actuarà com a catalanisador i dinamisador d'Enrique, participant en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]. En aquella época inicia una gran amistt en Ramón Mateu Montesinos i comença a assistir a l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]]. 

En només tretze anys comença com a aprenent en el taller de Venancio Marcos, en el carrer Cavallers, a on treballava com a oficial Joaquín Climent, rebent d'ell la major part dels coneiximents. Als setze anys entra a treballar en el taller de José María Ponsoda treballant junt a Carmelo Vicent i Julio Belloch, assistint a les classes de modelat en l'Escola d'Oficis i Superior de Belles Arts que impartien Francisco Claret i José Aixa. Allí despertà la seua admiració per l'escultor valencià [[Ignaci Vergara]] que sempre havia admirat i el considerava com el més genial dels escultors. Formà part del grup ''Juventud Artística'' que impulsà [[Sorolla]] i participà en el Círcul de Belles Arts.