Edició de «Alfred Jarry»

'''Alfred Jarry''' ([[Laval]], [[8 de setembre]] de [[1873]] - [[París]], [[1 de novembre]] de [[1907]]) fon un [[dramaturc]] i [[poeta]] [[frança|francés]]

== Biografia ==

Alfred Henry Jarry va nàixer en la ciutat francesa de [[Laval]], fill d'Anselme i Carolina. Rep una   educació en molt de mirament. En octubre de 1891 arriba a [[París]] per a estudiar en l'Institut Henri IV; després del bachillerat va tractar d'accedir a la [[École Normale Superiore]], en la que no fon admés. Més tart va ingressar en [[La Sorbona]] i fon alumne de [[Henri Bergson]]. Va obtindre pronte l'èxit lliterari en els seus poemes en vers i la seua prosa original. Als vint anys va publicar la seua primera obra. Poc després va morir sa mare, a qui va succeir dos anys més tart son pare, qui li deixà una quantiosa herència, la qual cosa, sumat a l'èxit primerenc de les seues obres, li va portar a una vida desordenada i irregular. 

L'obra que li va donar a conéixer fon ''[[Ubú Rei]]'', estrenada en París el 10 de decembre de 1896, en un gran escàndal, se li considera antecessora directa del [[teatre de l'absurt]]. En ella Jarry conseguix l'aplaudiment del gran París. La seua estrena fon interrompuda diverses vegades pels ahucs dels ofesos i els vítors dels vanguardistes. En el seu moment només es va representar dos voltes. És una comèdia [[sàtira|satírica]] en la que es mesclen les referències a [[Macbeth]] en els excessos d'un monarca tant tirà com covart. I la trama del qual dona lloc a situacions portades fins a l'absurt. És una crítica corrosiva contra l'autoritat que l'autor realisa a través de l'arribada al poder del grotesc Pare Ubú, qui junt en la seua dona encarnen la corrupció i el despotisme, casi un paradigma dels dictadors del Sigle XX. [[William Yeats]], que a pesar del seu mal francés presencià l'estrena va escriure en la seua autobiografia a propòsit d'eixa nit "Després de nosatros, El Déu Salvage".

A partir de ''Ubú rei'', Jarry va escomençar a confondre's en el seu propi personage, adoptant la parla sincopada i pedant del seu personage i la seua personalitat. Es va tornar més excèntric. Caminava sempre per París en una pistola en el cinturó. A pesar del seu èxit, va viure de forma pobra fins a la seua mort, producte d'una tuberculosis empijorada per l'alcohol i les drogues el dia 1 de novembre de 1907, en l'Hospital de la Caritat, als trentaquatre anys.

La seua obra pòstuma ''Fetes i dites del doctor Faustroll, patafísic'' (''Gestes et opinions du docteur Faustroll, pataphysicien'') descriu les ensenyances d'un Faustroll, naixcut als 63 anys i pioner de la "[[patafísica]]", disciplina que tracta "les lleis que governeu les excepcions i explicaran l'univers adicional a este". En la patafísica tot succés de l'univers és una excepció, i les lleis de la física no són més que excepcions que es produïxen més a sovint.

En els seus últims anys Jarry contava en un bon número de jóvens seguidors, entre els que es contaven [[Max Jacob]], [[Apollinaire]], [[André Salmó]], [[Enrico Baj]] i [[Picasso]], que va adquirir la seua pistola i acostumava a portar-la per París.

== Obres ==















[[Categoria:Escritors]]