Edició de «Història d'Alemanya»

Durant la major part de la seua història la nació que hui és [[Alemanya]] fon una agrupació d'estats en el marc del [[Primer Reich]] —conegut com a [[Sacre Imperi Romà Germànic]]— ramificat de la divisió de l'[[Imperi Carolingi]] constatat en el [[Tractat de Verdun]] en l'any [[843]], el qual fon fundat el [[25 de decembre]] de [[800]] per [[Carlomagno]] i el qual va existir en diverses formes fins a ser dissolt en l'any [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].

El terme "Dutsch" (alemà) data del [[sigle VIII]] i originalment fea referència a l'idioma parlat en la part oriental del Regne dels [[francs]].

== Sacre Imperi Romà Germànic (I Reich) ==
{{AP|Sacre Imperi Romà Germànic}}
[[Archiu:Holyromanempire.png|thumb|upright|[[Sacre Imperi Romà Germànic]] cap a [[1630]]. Sobre les fronteres dels Estats actuals.]]

L'imperi medieval es derivava d'una divisió del [[Imperi carolingi]] en l'any 843, que va ser fundat per [[Carlomagno]] en 800 i va existir en diferents formes fins a l'any [[1806]]. El seu territori s'estenia des del riu [[Eder]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.

[[Archiu:Lucas Cranach (I) workshop - Martin Luther (Uffizi).jpg|thumb|150px|left|Martín Lutero (1483-1546) inicià la Reforma Protestant.]]

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] ([[919]]-[[1024]]), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Ducat de Saxonia|Saxonia]], [[Ducate Franconia|Franconia]], [[Ducat de Suabia|Suabia]], [[Ducat de Turingia|Turingia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] es varen consolidar, i el Rei alemà fon coronat emperador del [[Sacre Imperi Romà Germànic]] d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinastia salia]] ([[1024]]-[[1125]]), el Sacre Imperi Romà Germànic va absorbir el nort de [[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors varen perdre el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] ([[1138]]-[[1254]]), els príncips alemans varen aumentar la seua influència cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà varen créixer ciutats pròsperes com les de la [[Lliga Hanseática]].

L'edicte de la [[Bula d'Or de 1356]] va ser la constitució bàsica de l'Imperi que durà fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció de l'emperador per sèt [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[sigle XV]], els emperadors varen ser elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburgo]].

== Confederació Germànica (1815-1866) ==
[[Archiu:Map-Rheinbund-1812.png|thumb|200px|[[Confederació del Rin]] en [[1812]].]]
Despuix d'abdicar l'últim monarca del Sacre Imperi Romà Germànic, es va iniciar, en els antics Estats que ho componien, una dispar busca per crear un [[Estat]] nacional alemà unificat. La qüestió territorial es debatia entre la creació d'una «gran Alemània», que incloguera els territoris de llengua alemana [[austria]]cs o una «menuda Alemània», formada exclusivament per atres Estats. Ad este cas se sumava la qüestió institucional sobre el repartiment de poder entre el poble i la [[Corona (dret)|corona]].

La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemània unida dins de la Confederació Germànica, implantada en [[1815]].

En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemània]]. Convertir a Alemània en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemània. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemània», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prusia]].

El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prusia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana.

En la década de [[1860]], el [[Canceller]] [[Otto von Bismarck]] va favorir en Prusia a l'eixecutiu contra el Parlament. La qüestió del poder polític extern es va resoldre en la [[Guerra de les Sèt Semanes]] en [[1866]], en el sentit de la «menuda Alemània».

== Unificació alemana ==
L'història d'Alemània com a país s'inicia en [[1871]] en instaurar-se el [[Imperi alemà]]. En anterioritat, lo que coneixem com [[Alemània]] va ser una agrupació d'Estats en el marc del [[Sacre Imperi Romà Germànic]], format a partir de la divisió en [[843]] del [[Imperi carolingi]], fundat en l'any [[800]] per [[Carlemany]]. Este Imperi va existir en diverses formes fins a ser dissolt en [[1806]] com a conseqüència de les [[guerres Napoleòniques]].

Durant el [[sigle XVIII]] s'inicia la transformació de [[Prusia]] en una potència europea. El llarc regnat de [[Federico II el Gran]] dona un gran impuls a la consolidació d'este regne, que es veu envolt en les guerres de [[Guerra de Successió Austríaca|Successió Austríaca]] i [[Guerra dels Sèt Anys|dels Sèt Anys]]. A partir de llavors [[Prusia]] disputaria a la [[Casa de Austria]] l'hegemonia de [[Alemània]].

[[Archiu:Friedrich Zweite Alt.jpg|thumb|left|upright|Federico II el Gran]]
Despuix de la [[Revolució francesa]], els diferents Estats monàrquics de [[Europa]] creen aliances per a enfrontar l'amenaça que [[França]] representa per a l'estabilitat dels seus propis règims.

Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi.

En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de [[1834]] entra en vigor l'associació de aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemània|Zollverein]].

La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control.

Una reforma de la constitució danesa i la disputa per [[Schleswig-Holstein]] causa la guerra coneguda com de [[Guerra dels Ducats|els ducats]] (1864), i despuix la de [[Guerra de les Sèt Semanes|les sèt semanes]] ([[1866]]), per les quals Prusia s'assegura l'hegemonia germànica.

== L'Imperi alemà (II Reich) ==
[[Archiu:Deutsches Reich (1871-1918)-es.svg|thumb|right|Mapa de les províncies de l'Imperi Alemà]]
L'Imperi alemà es funda el [[18 de giner]] de [[1871]] despuix de la victòria de Prusia en la [[Guerra franc-prussiana]], i es conseguix l'unificació dels diferents estats alemans entorn a Prusia, excloent a [[Àustria]]. Aixina Prusia es convertix en [[Alemània]], baix el liderage del canceller [[Otto von Bismarck]], qui serà el verdader artífex de l'unificació; possiblement un dels estadistes més importants del [[sigle XIX]]. S'inicia un periodo de gran desenroll nacional alemà en tots els camps: economia, política i milícia.

Des de llavors Alemània es transforma junt al [[Regne Unit]] en una de les dos grans potències mundials, sense ambicions colonials durant el govern de [[Otto von Bismarck|Bismarck]].

A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els cridats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial de [[Àfrica]].

En la coronació de [[Guillermo II d'Alemània|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en 1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemània es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial.

En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemània en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]].

== República de Weimar (1919-1933) ==
[[Archiu:20milmillones.jpg|thumb|upright|Sagelle de Correus de 20.000 millons de marcs (senyal d'inflació).]]
Despuix de la derrota en la Primera Guerra Mundial, es constituïx la [[República de Weimar]] en 1919. És un periodo de gran inestabilitat per la fragmentació parlamentària en partits minoritaris i al rebuig dels militars a acceptar la derrota i els acorts imposts pels vencedors.

La crisis econòmica com a conseqüència del Tractat de Versalles que feya que Alemània pagara grans tributs com a trofeu de guerra i la hiperinflació comporta la ruïna per a una gran part de la classe mija, i esta situació s'agrava despuix de la [[Gran Depressió]] de [[1929]]. L'impressió irracional de diners durant la república de Weimar va produir una hiperinflació que fa que fins al dia de hui els alemans temen a l'inflació, al revés de lo que ocorre en Estats Units, on es tem a la deflació.

Aixina es produïx una situació propícia per a l'auge d'idees nacionalistes i ultradretanes. En les eleccions de [[1933]], el [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] (NSDAP, nazi) conseguix aplegar al poder, i finalisarà de seguida la primera experiència democràtica alemana.

== Alemània nazi (III Reich) ==
El Tercer Reich va ser el de l'Alemània nazi. Va durar dotze anys, des de [[1933]] fins a [[1945]].

L'adversitat econòmica —deguda tant a les condicions de la pau com a la [[gran depressió]] mundial— és marcada com una explicació de per qué els partits antidemocràtics, tant de l'ala dreta com de l'ala esquerra, varen anar àmpliament recolzats pels líders d'opinió i votants alemans. En les eleccions extraordinàries de [[juliol]] i [[novembre]] de [[1932]], els nazis varen obtindre el 37,2&nbsp;% i 33,0&nbsp;% dels vots, respectivament. El [[30 de giner]] de [[1933]], [[Adolf Hitler]] va ser nomenat [[cap de govern]].

Durant l'any següent, Hitler va obtindre el control total. Va succeir també al [[cap d'Estat]].

Hitler havia intentat un colp d'estat i havia fracassat en l'intent, per lo que va anar a la presó i va escriure [[La meua Lluita]], llibre en el que considera que la guerra i la pobrea alemanes es devien als judeus que explotaven a les persones, dominaven els periòdics, les notícies, els bancs i es dedicaven al comerç sexual (trata). Una volta que va eixir de la presó va ser ovacionat com a héroe.

La política de ''[[Lebensraum]]'' (espai vital) implementada per Hitler i basada que tots els països de parla alemana devien estar units, es va vore reforçada gràcies al [[Pacte de Munich]], lo que finalment va portar a l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] en Europa el [[1 de setembre]] de [[1939]]. Alemània va obtindre inicialment grans èxits militars i va conseguir el control sobre [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]], [[Dinamarca]], [[Luxemburc]], [[Balcans]], [[Grècia]] i [[Noruega]] en Europa, [[Tunis]] i [[Líbia]] en el [[nort d'Àfrica]].

Esta guerra no solament va ser caràcter econòmic-polític, sino que va servir per a aplicar severes lleis racistes. No solament es varen assessinar sis millons de judeus, gitanos, russos, serbis, polacs i atres ètnies, sino que en els camps de concentració creats en tots els territoris conquistats es va tancar a gitans, deficients mentals, homosexuals i dissidents ideològics. Estes persones eren privades de la seua llibertat i els seus bens i, despuix de ser aïllades en [[guetos]], varen ser esclavisades per al treball gratuït (esclavitut), fins a resultar inservibles per debilitat, malaltia o desnutrició, llavors li les eixecutava o es realisava experiments científics en ells. Els nazis varen perfeccionar els assessinats massius, creant les càmares. El millor eixemple d'això es pot vore encara en el [[camp de concentració]] d'[[Auschwitz]] ([[Polònia]]). Esta masacre va durar anys en el silenci, la suposta ignorança o el consentiment del restant dels països del planeta que participaven en la guerra. Aixina i tot, hui en dia existixen revisionistes per a aclarir en major exactitut lo succeït en aquella época, ya que molts asseguren que les fotos dels supòsits judeus en els camps de concentració en realitat són fotos de malalts de plagues anteriors a la segona guerra mundial.

[[Archiu:Germanborders-és.xsvg|Pèrdues territorials alemanes a lo llarc del sigle XX, conseqüència de la derrota en les dos guerres mundials.|miniatura|upright=1.5]]

L'atac a la [[URSS]] en 1941 va ser decisiu per a demostrar que l'eixèrcit era insuficient per a comprendre tanta extensió de terreny i que les guerres pel petròleu no devien portar-se a terme sobre objectius que no tingueren petròleu. Les fracassades campanyes russes de 1941 i 1942 pretenien, la primera, alcançar [[Moscou]] per a tallar els suministraments [[siberia]]ns i, la segona, aplegar al [[mar Caspi]] per a controlar el petròleu. A açò se suma que els russos tenien doscents millons d'habitants i varen desenrollar els missils Katiuska que varen fer retrocedir a Hitler. També va haver lluites internes en Alemània per detindre a Hitler, ya que els seus generals es donaven conte que pretenia alguna cosa impossible. Ademés, l'ingrés dels [[Estats Units]] en la guerra, acaba per donar un gir que porta a la derrota d'Alemània, que firma la seua rendició el [[8 de maig]] de [[1945]].

Entre juliol i agost de 1945, la [[Conferència de Potsdam]] definix el mapa polític d'Europa i les zones d'ocupació en Alemània i Àustria.

La guerra va resultar en una gran pèrdua de territori, quinze millons d'alemans expulsats, quarantacinc anys de divisió, ya que el país es va separar en l'Alemània oriental i l'occidental, i lo més important uns cinc millons de morts en Alemània i més de cinquanta en el macabre balanç final de la lluita.

La rendició d'Alemània va ocórrer el 8 de maig de 1945.

== Alemània durant la Guerra Freda ==
[[Archiu:Deutschland Besatzungszonen 1945.svg|thumb|upright|Zones d'ocupació]]

En la [[conferència de Potsdam]] realisada en agost de [[1945]], poc despuix de la [[Fi de la Segona Guerra Mundial en Europa|rendició incondicional de l'Alemània Nazi]] el [[8 de maig]] de 1945, els aliats varen dividir Alemània en quatre zones d'ocupació militar -[[França]] al suroest, [[Zona d'ocupació britànica|Gran Bretanya al noroest]], [[Zona d'ocupació nortamericana|Estats Units al sur]], i la [[Zona d'ocupació soviètica|Unió Soviètica]] a l'est-. Les antigues ([[1919]]-[[1937]]) províncies d'Alemània a l'est de la [[Llínea Oder-Neisse]] ([[Prusia oriental]], l'est de [[Pomerania]] i [[Silesia]]) varen ser transferides a [[Polònia]], mudant el país cap a l'oest.

Alemània, com a país dividit, va encarnar la [[guerra freda]] com cap atre país. L'ocupació del territori per part dels aliats va tindre com a icon al [[mur de Berlín]] i va perdurar més de quatre décades. A pesar de ser un dels països derrotats en la guerra, Alemània (la [[RFA]]) va iniciar una fulgurant recuperació institucional a partir dels [[anys 1950]] i es va transformar en la tercera potència econòmica a nivell mundial, superant a la [[URSS]], Regne Unit i França, que havien resultat vencedors en el conflicte.

Alemània dona un gir radical en els seus històricament conflictives [[Relacions franc-alemanes|relacions en França]], i després dels [[tractats de Roma]] inicia junt a este país una política d'acostament, que queda plasmada en el “tractat del [[Palau de l'Eliseu|Eliseu]]” de [[1963]]. Des de llavors, les dos nacions han format una dupla que fa front comuna sobre els assunts internacionals.

Hi ha els qui indiquen que 11 millons d'alemans varen morir en camps de concentració despuix de la segona guerra mundial.

== Fi de l'ocupació i reunificació ==
{{AP|Reunificació alemana}}
[[Archiu:Deutschland Bundeslaender 1957.png|thumb|280px|Mapa de la divisió en [[Alemània Occidental]] i [[Alemània Oriental]], i [[Berlín Occidental]] en groc.]]
En setembre de [[1990]], un més abans de la reunificació alemana, les quatre potències aliades i els dos Estats alemans varen firmar un tractat en Moscou (Tractat Dos més Quatre) que posava fi als drets i les responsabilitats dels poders aliats respecte a Alemània. Les forces soviètiques ubicades en l'Alemània oriental varen completar el seu retir el 31 d'agost de 1994 i una semana despuix li varen seguir les forces aliades. [[United States European Command|Únicament soldats nortamericans i britànics]], ubicats en el marc de la [[OTAN]], permaneixen en la República Federal.

== Alemània i l'Unió Europea ==
En la seua calitat de [[Història de l'Unió Europea|Estat fundador]], Alemània eixercita un paper central en la construcció de la [[Unió Europea]] (UE). Va ser justament el Ministre francés de llinage germànic, [[Robert Schuman]], qui en [[1950]] va pronunciar el [[Declaració Schuman|discurs que, es considera, va assentar les bases de l'Unió]].

[[Cronologia de l'Unió Europea|Durant cinc décades]] diferents, mandataris des de [[Konrad Adenauer]] fins a [[Gerhard Schröder]] han participat de manera decidida respalant a l'UE i convertint a Alemània en el principal promotor de la [[Ampliació de l'Unió Europea|Ampliació de l'Unió]].

En 2001 es dona el pas més important en matèria d'unió econòmica europea, en la creació de la Moneda Comuna de l'UE, l'Euro (€), el valor inicial del qual era d'o 0,80 ya que es pretenia competir en els mercats en certa ventaja per als productes europeus. Durant cert temps varen coexistir les monedes locals en el € fins que aquelles (franc, marc, lira, pesseta, etc) varen ser definitivament abolides en benefici de la nova moneda única europea.

En maig de [[2005]], el parlament alemà va ratificar el [[Tractat per el que s'establix una Constitució per a Europa]], que es pretenia que entrara en vigor el [[11 de novembre]] de [[2006]], en acabant de que fora ratificat pels Estats membres, pero davant la victòria de el “no” en França i Paisos Baixos, el cim del CUE del 15 i 16 de juny de 2006 va prendre noves resolucions.

Es va establir que, durant la presidència del CUE en el primer semestre de [[2007]] a càrrec d'Alemània, s'elaboraria una proposta sobre la que no es varen fixar detalls.

Els membres varen pactar ademés celebrar una reunió el [[25 de març]] de 2007 en Alemània per a commemorar el quinquagèsim aniversari dels [[Tractats de Roma]]. En este cim, varen firmar una declaració política que va arreplegar els “valors i ambicions” de l'Unió.

== Bibliografia ==
* The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8.
* The Thirty-Years-War, Gerhard Rempel, Western New England College.
* The Thirty Years War (1618-48), Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)
* Fulbrook, Mary: A Concise History of Germany, Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2

== Vínculs externs ==
* [http://www.rootsweb.com/~deubadnw/history/maps/maps.htm Mapes històrics]

{{Història d'Europa}}

[[Categoria:Història d'Alemanya| ]]