Edició de «Energia d'enllaç»

{{En desenroll}}
La '''energia d'enllaç (EE)''' és la [[energia]] total promig que es desprendria per la formació d'un [[mol]] de [[Enllaç químic|enllaços químics]], a partir dels seus fragments constituents (tots en estat gaseós).
<ref>[http://books.google.es/books?id=QM-Gj2K2ZKYC&pg=PA395&dq=Energ%C3%ADa+de+enlace+es&hl=es&sa=X&ei=lNeJT6akH5O2hAfR6bDpCQ&ved=0CEEQ6AEwAjgU#v=onepage&q=Energ%C3%ADa%20de%20enlace%20es&f=false] Química: ''La ciencia básica''. Escrito por Miguel Ángel Domínguez Reboiras. pag 395. books.google.es</ref>. Alternativament, podria dir-se també que és l'energia total promig que es necessita per a trencar un mol d'enllaços donat (en estat gaseós).

Els enllaços més forts, o siga els més estables, tenen energies d'enllaç grans. Els enllaços químics principals són: [[enllaç covalent|enllaços covalents]], [[enllaç metàlic|metàlics]] i [[enllaç iònic|iònics]]. Encara que típicament se li crida enllaç d'hidrogen al [[pont d'hidrogen]], este no és un enllaç real sino una atracció intermolecular de més baixa energia que un enllaç químic.

Les atraccions intermoleculars ([[forces de Van der Waals]]), comprenen les [[ió-dipol]], les [[dipol-dipol]], i les [[forces de dispersió de London]] que són atraccions típicament més dèbils que les atraccions en un enllaç químic.

El pont d'hidrogen és un cas especial de la força intermolecular dipol-dipol, que resulta ser de major energia relativa degut a que l'hidrogen té solament un [[electró]] que apantalla el seu núcleu positiu. Esta situació fa que l'atracció entre eixe hidrogen, enllaçat a un [[àtom]] [[Electronegativitat|electronegatiu]], i un àtom en càrrega parcial negativa siga relativament gran.

== Vejau també ==
* [[Energia de dissociació d'enllaç]]
* [[Energia potencial]]
* [[Entalpia]]
* [[Enllaç químic]]
* [[Energia tèrmica]]
* [[Energia calorífica]]
* [[Energia de Gibbs]]

==Notes==
{{Llistaref}}

[[Categoria:Cantitats molars]]
[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]
{{Traduït de|es|Energía de enlace}}