Edició de «Magnetisme»

{{En desenroll}}


El '''magnetisme''' o '''energia magnètica''' és un fenomen natural pel qual els objectes eixercixen [[força]]s d'atracció o repulsió sobre atres materials. Hi ha alguns materials coneguts que han segut  propietats magnètiques detectables fàcilment com el [[níquel]], [[ferro]], [[cobalt]] i els seus [[Aleació|#aleació]] que comunament es diuen [[Imant (física)|imans]]. No obstant tots els materials són influïts, de major o menor forma, per la presència d'un [[camp magnètic]].  

[[Archiu:Magnet0873.png|thumb|250px|El magnetisme es dona particularment en els cables de electromatisació. Llínees de força magnètiques d'un iman de barra, produïdes per llimadures de ferro sobre paper.]]El magnetisme també té atres manifestacions en física, particularment com un dels 2 components de la [[radiació electromagnètica]], com per eixemple, la [[llum]].

== Etimologia  ==
* Pedres «Magnesia i Magneto» (de magnesiano, magnetisme, magnetisar) del gr. ''magnees (terra, metal i òxit)'' procedents de ''magnesia'' ciutat de [[Tesalia]]. 
* «[[Imant (física)|Imant]]», del grec, ''adamas, adamantes'' (diamant, acer) de «a» (privativa, prefix de contrarietat o de negació) i ''damaoo'' (cremar). Figo. ''pedra dura que no es pot o no es deguera cremar, calfar, puix els grecs varen deure conéixer que la calor destruïx el magnetisme.
* Del [[llatí]] ''manes, -#tisis'', iman.
* Estes pedres eren també conegudes des d'antic com a «''pedres calamites''» cridades vulgarment en Europa «''*yman''» o «''magnat, hematites siderita i heraclion''».
{{VT|Magnesia del Meandre|Magnesia del Sipilos}}

== Breu explicació del magnetisme ==
Cada [[electró]] és, per la seua naturalea, un menut iman (vejau [[moment dipolar magnètic]] electrònic). Ordinàriament, innumerables electrons d'un material estan orientats aleatòreament en diferents direccions, pero en un iman casi tots els electrons tendixen a orientar-se en la mateixa direcció, creant una força magnètica gran o menuda depenent del número d'electrons que estiguen orientats.

Ademés del camp magnètic intrínsec de l'electró, algunes voltes cal contar també en el camp magnètic pel moviment orbital de l'electró al voltant del núcleu. Este efecte és anàlec al camp generat per una corrent elèctrica que circula per una bobina (vore [[dipol magnètic]]). De nou, en general el moviment dels electrons no dona lloc a un camp magnètic en el material, pero en certes condicions els moviments poden alinear-se i produir un camp magnètic total mesurable.

El comportament magnètic d'un material depén de l'estructura del material i, particularment, de la [[configuració electrònica]].






[[Categoria:Magnetisme| ]]
{{Traduït de|es|Magnetismo}}