Edició de «Regla de Hund»

[[Archiu:Hund,Friedrich 1963 Kopenhagen-a.jpg|thumb|200px|Friedrich Hund]]

La '''regla de Hund''' és un principi empíric formulat<ref>{{Cita libro|apellidos = Campos|nombre = Anai|enlaceautor = Hund|título = La regla de hund|url = |fechaacceso = 12022000|año = |editorial = |isbn = |editor = |ubicación = |página = |idioma = |capítulo = }}</ref> en 1927 pel físic alemà [[Friedrich Hund]] (1896 – 1997) a partir de l'estudi dels [[espectroscòpia|espectres atòmics]] i la distribució d'elements en la taula periòdica. La regla s'enuncia com seguix:

{{cita|En omplir [[orbital atòmic|orbitals]] d'igual [[energia]] (els tres orbitals p, els cinc d, o els sèt f) els [[electró|electrons]] es distribuïxen, sempre que siga possible, en els seus [[espin|#espin]] paralels, omplint els orbitals en la multiplicitat major. La configuració atòmica és més estable (és dir, té menys [[energia]]) com més electrons desapareat (#espin paralels) posseïx.}}

També es denomina aixina a la numeració llògica''' de la multiplicitat''' de Hund.<ref>{{cita web|título=Regla de Hund|url=http://quimica.laguia2000.com/quimica-cuantica/regla-de-hund}}</ref>

{{cita|Quan varis [[electró|electrons]] estan descrits per orbitals degenerats, la major estabilitat energètica és aquella #a on els [[espin|#espin electrònics]] estàn desapareats (correlació d'espin).}}

'''Els electrons se situen dins d'orbitals en la mateixa energia de manera que estiguen desapareat al màxim.'''

En física atòmica, les regles de Hund es referixen a un conjunt de regles simples utilisades per a determinar com és l'estat espectroscòpic fonamental de l'àtom estudiat.
Les tres regles són:
# per a una configuració electrònica donada, el terme de menor energia és aquell que tinga el major espin total (St);
# per a un espin total dau, el terme de més baixa energia és aquell que té el número L més gran;
# per a un terme d'espectroscòpia donat, en un àtom tenint la seua capa externa mig plena o menys, el nivell de menor energia serà el que tinga el menor número J possible. En un àtom que tinga la seua capa externa més que mig plena, el nivell de més menor energia és aquell que tinga el major número J possible.

Estes regles permeten trobar d'una manera senzilla el terme fonamental d'espectroscòpia.

Per a comprendre la regla de Hund, cal saber que tots els orbitals en una subcapa deuen estar ocupats per lo manco per un electró i deuen ser apareables ans que se li assigne un segon. És dir, tots els orbitals deuen estar plens i tots els electrons en paralel ans que un orbital guanye un segon electró. I quan un orbital guanya un segon electró, este deurà estar emparellat del primer (espin oposts o antiparalels). Per eixemple:

: 3 electrons en l'orbital 2p;   px1 py1 pz1 (vs) px2 py1 pz0
:      (px2 py1 pz0 = px0 py1 pz2 = px1 py0 pz2= px2 py0 pz1=....)


Aixina, els electrons en un àtom són assignats progressivament, usant una configuració ordenada en la finalitat d'assumir les condicions energètiques més estables. El [[principi d'Aufbau]] explica les regles per a omplir orbitals de manera que no es viole la Regla de Hund.{{cita web|título=Regla de Hund|url=http://montenegroripoll.com/Quimica2/tema2/hund.htm}}</ref>


També es pot expressar d'una atra forma constructiva:<En existir orbitals equivalents, primer es completa en electrons el màxim possible dels mateixos i després s'emparellen els electrons que se seguixen agregant>.

La regla de Hund complementa al [[principi d'exclusió de Pauli]] permetent la dilucidació completa de l'estructura electrònica dels àtoms.

== Referències ==
{{llistaref}}

== Vore també ==
* [[Friedrich Hund]]
* [[Principi d'exclusió de Pauli]] 


[[Categoria:Química quàntica]]
[[Categoria:Espectroscòpia]]
[[Categoria:Regles epónimes|Hund]]
[[Categoria:Epónims relacionats en la química]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1920]]
[[Categoria:1927]]