Edició de «Orde d'enllaç»

El '''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.

En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].

<center>
<math>O.E. = \frac{\text{número d'electrons enllaçants} - \text{número d'electrons antienllaçants}}{2}</math>
</center>


Per eixemple, el concepte d'orde d'enllaç s'usa en [[potencial d'orde d'enllaç]] en [[dinàmica molecular]].

La magnitut de l'orde d'enllaç està associat en la llongitut de l'enllaç. D'acort a [[Linus Pauling|Pauling]], l'orde d'enllaç és descrit experimentalment per:

<center>
<math>s_{ij} = e^\left [ \frac{R_{ij} + d_{ij}}{b} \right ] </math>
</center>


On <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.

[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]
[[Categoria:Estructura química]]

{{Traduït de|es|Orden de enlace}}