Edició de «Arquitectura isabelina»

[[Archiu:Harwick Hall 07-04.jpg|thumb|right|250px|Renaixença Inglés: [[Hardwick Hall]] (1590-1597). Els numerosos i llarcs [[Mainell|mainells]] són típics en la Renaixença anglesa, mentres que la [[Llògia (arquitectura)|loggia]] és italiana.]]
'''Arquitectura isabelina''' és el terme donat a la [[arquitectura renaixentista]] en [[Anglaterra]], durant el regnat de la [[Isabel I d'Anglaterra|Regna Isabel I]] denominada ''[[época isabelina]]'' (finals del sigle XVI i començos del sigle XVII). Històricament el periodo correspon al [[Manierisme]] i l'inici del [[@Barroco]] en [[Itàlia]], la Renaixença Tardana en [[França]], i el [[Herrerià]] en [[Espanya]]. 

Estilísticament va seguir a la [[arquitectura Tudor]] (que pot considerar-se [[gòtic final]]) i va tindre continuïtat en el sigle XVII a través de la denominada [[arquitectura palladiana]], també d'influència italiana, introduïda per [[Íñigo Jones]]. 

La [[arquitectura de la Renaixença]] va aplegar a [[Anglaterra]] durant el regnat de [[Isabel I d'Anglaterra|Isabel I]], tenint una prèvia expansió en els [[Paisos baixos]] a on, entre atres característiques, esta va adquirir versions del ''aguiló holandés'', i treballs en correges flamenques en dissenys geomètrics adornen els murs i parets. Abdós característiques poden ser apreciades en les torres de [[Wollaton Hall]] i de nou en el ''Montacute House''. Va ser també esta l'época en la qual les cases angleses varen adoptar alguns conceptes italians com tindre una llarga galeria com la sala principal de recepció. En [[Anglaterra]] el [[Renaixença]] va tendir a manifestar-se en cases altes quadrades grans tals com [[Longleat House]]. Estos edificis tenien a sovint torres simètriques que fan alusió a l'evolució de l'arquitectura fortificada medieval.

[[Categoria:Arquitectura del Regne Unit]]
[[Categoria:Arquitectura de la Renaixença]]