Edició de «Nicolau Primitiu»

'''Nicolau Primitiu Gómez i Serrano''' ([[Sueca]], 1877 - [[Valéncia]], 1971). Escritor, editor i bibliòfil.

Nicolau Primitiu, va ser un gran protector del valencianisme baix el règim [[Franquisme|franquiste]], en el que la [[llengua valenciana]] estigué desfavorida.

Va ser president de l'entitat valenciana [[Lo Rat Penat]], des de [[1932]] fins a [[1935]]. També fon decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], a on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i toponímia. També fon president de ''Proa'' en l'any 1935, entitat promotora de la cultura valenciana.

Des de 1932 va defendre, sense èxit, la denominació de "bacavés", unió silàbica de, 'Ba - Balears', 'Ca - Catalunya', 'Vés - Valves (Valéncia)' , per a denominar a les llengües, Balear-Catalana-Valenciana en conjunt, o siga fon una forma de buscar un nom genèric per a comprendre totes les llengúes neollatines que es parlen en la [[Península ibèrica|península ibèrica]], i "Bacàvia" és el nom que li va donar a les terres a on es parlava dita llengua. Pero no obtingué èxit en el seu empenyorament.

En [[1955]] creà l'editorial ''Sicània'', que fon la plataforma de llançament dels escritors valencias en l'edició de més de cinquanta títuls. També creà la revista del mateix nom.

La seua labor d'edició i la seua bona situació econòmica, li permitiren reunir una important biblioteca particular d'uns 40.000 volumns, especialiçada en obres d'autors valencians i de temàtica valenciana, especialment vinculat a la cultura i l'història. Entre totes les obres recopilades per ell destaquen les obres de referència i consulta, de qualsevol época. La seua impressionant colecció de llibres i un atre material escrit, comprenia totes les branques possibles, sent les ciències, les arts, i la llingüística les que acaparen el més alt percentage de tots. La colecció també inclou incunables, manuscrits, valiosíssimes edicions dels sigles XVI, XVII i XVIII, publicacions periòdiques, fulles soltes, i un impressionant conjunt d'obres valencianes dels sigles XIX i XX.

Tot este llegat fon donat, a la seua mort, per la seua viuda, N'Antonia Senent Ibáñez, la qual inicià el tràmit de donació per a la creació d'una Biblioteca Nacional Valenciana, germen de l'actual ''Bivaldi'', el qual fon firmat i finalisat pels seus descendents, fills i nets en febrer de [[1979]]. D'esta forma i definitivament, naixqué l'actual [[Biblioteca Valenciana]]. Tota la seua herència intelectual pot hui ser consultada pel públic en la [[ciutat de Valéncia]].