Edició de «Puchero»

[[Archivo:Cocido.png|thumb|250px|right|'''Olla''' cuinada en [[cigronera]]s, [[Gallus gallus|pollet]], [[api]], [[carlota]]s, [Brassica napus|nap]], [[porro]] i [[choriç]].]].]]
[[Archivo:Cocido.jpg|thumb|250px|right|Varietat de olla madrileny en [[cigronera]]s, creïlla, verdura, vedella, pollet i [[choriç]].]]

Una '''olla''' és un [[guis]] fet en un gorc en aigua, en la que es couen junts carns (de [[porc]], [[vedella]], [[Gallus gallus|pollet]] o [[corder]]), [[embotit]]s, verdures (com la [[col]], el [[Brassica napus|nap]], la [[Pastinaca sativa|chirivia]]), creïlles o carlotes, llegums ([[Cicer arietinum|cigronera]]s, [[fesol]]s) i atres aditaments, a els que a voltes s'afigen alguns elements fregits en el moment de servir ([[ou (aliment)|ous]], etc...). No obstant, per les seues numeroses variants regionals el nom sol anar acompanyat del gentilici relatiu al seu orige geogràfic (madrileny, maragato, lebaniego, gallec, etc.)

== Història ==
Hi ha autors que asseguren que segons l'home va posseir coneiximents de [[cantereria]], va posar el recipient en aigua i va intentar ablanir, coent, les carns de caça que tan treballosament conseguix.<ref>Néstor Luján, (1994), ''"Como piñones mondados, Cuento de Cuentos de Gastronomía"'',Ed. Folio,Barcelona</ref>

== Característiques ==
[[Archivo:Cocidomontanes.JPG|thumb|250px|[[Olla montanyesa]] de fesols i berza, típic de [[Cantàbria]].]]
És un plat molt complet lloc que té tots els ingredients necessaris per a una dieta adequada, sobretot si es té en conte que era menjar de gent que feya molt més eixercici físic que es fa ara. Es menjava principalment en invern, quan en cases en calefacció medianeja, era bo per a afegir calor corporal i per això, lo que es considera com a verdures tradicionals (naps, carlotes i repoll) són típiques de l'hivern, lo que no obsta per a que, ara que hi ha en el mercat atres verdures, se substituïxquen per aquelles que més agraden al cuiner.

Una particularitat comuna a les seues varietats geogràfiques és que dona lloc a varis plats (o bolcades, del gorc) que se servixen en un mateix menjar. Una sopa sol ser el primer plat, el segon està fet a pur de els llegums i les creïlles. A modo d'acompanyament, se servix el plat de carns i verdures la cocció de les quals va donar lloc a la sopa que es pren en primer lloc. Fins fa poc i en certs llocs, es terminava en uns [[ous estrelats]], és dir, fregits, en salsa de tomata i [[choriç]] i [[botifarra]] fregits.

En antics receptaris (generalment de convents) es descriuen #olla de fins a 14 bolcades, que inclouen tots els tipos de carns, arròs, frutes seques (orejones i panses)...

És llegendari el [[#olla madrileny]] (motiu d'algunes cançons populars espanyoles), pero existixen multitut de variants; algunes en nom propi ([[#olla gallec|gallec]], particularment en la seua variant del [[olla de Lalín]], [[olla montanyesa|montanyesa]], [[olla lebaniega|lebaniega]], [[olla maragata|maragata]], etc.) i unes atres sense ell pero d'elaboració diferenciada.

Atres famosos plats com la [[escudella]] catalana o la [[puchero podrit]] són de característiques similars.

Este plat s'elabora en moltes atres parts del món en el nom de puchero podrit (coneguda en francés com ''*Pot pourri'').

Durant el [[sigle XIX]], en les cases pudents dels replanells, es feya cuit tots els dies per a la servitut. Els senyors prenien el caldo a sovint, o una sopa, (en vells llibres de cuina pot trobar-se la recepta en el nom de ''caldo de #olla'') i alguna volta un caprig, com unes cigroneres. En moltes cases es feya en excés, per a donar als pobres també.

Els restants del olla, regirats a voltes en ous, es prenien de sopar o al sendemà, en el nom de ''[[roba vella]]''. En la [[Comunitat Valenciana]] s'aprofita per a elaborar el [[arròs al forn]] i [[arròs en costra]] a l'estil d'Elig.





{{Traduït de|es|Cocido}}