Edició de «Bèlgica»

{{Ficha de país
| nom_oficial = Koninkrijk België<br />Royaume de Belgique<br />Königreich Belgien
| image_bandera = Flag of Belgium.svg
| image_escut = State Coat of Arms of Belgium.svg
| image_escut_tamany = 90px
| image_mapa = EU-Belgium.svg
| lema_nacional = ''L'union fait la force'' (original)<br />''Eendracht maakt macht''<br />(«L'Unió fa la força» en [[francés]] i [[neerlandés]] respectivament)
| himne_nacional = [[La Brabançonne]]
| capital = [[Brusseles]]
| capital_població = 
| capital_coord = 
| ciutat_principal = 
| principals ciutats= 
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[neerlandés]], [[francés]] i [[alemà]]
| govern = [[Monarquia constitucional]]<br />[[Parlament|parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Reis dels belgues|Rei]]<br />[[Primer ministre de Bèlgica|Primer Ministre]]
| dirigents_noms = [[Felip I de Bèlgica|Felip]]<br />[[Elio Di Rupo]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = Declarada<br />Reconeguda
| fundació_dates = dels [[Països Baixos]]<br />el [[1830]]<br />el [[1839]]
| superfície = 30.528
| superfície_lloc = 136è
| superfície_aigua = 0,82% (250 km²)
| fronteres = 
| costes = 
| població = 10.541.893&sup1;
| població_any = juliol 2006<ref group="nb">[http://statbel.fgov.be/figures/d21_fr.asp#2 Direcció General d'Estadística] {{fr}}</ref>
| població_lloc = 
| població_densitat = 345,32
| PIB_nominal= 
| PIB_nominal_any = 
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_cápita = 
| PIB = 
| PIB_any = 
| PIB_lloc = 
| PIB_per_cápita = 
| IDH = 
| IDH_any = 
| IDH_lloc = 
| IDH_categoria =
| moneda = [[Euro]]<ref group="nb">[[Franc]]s belgues fins el [[2002]]</ref>
| gentilici = 
| horari = CET +1
| horari_estiu = 
| cctld = 
| còdic_telefònic = 32
| prefix_radiofònic = 
| còdic_ISO = 
| membre_de = 
|Ciutats importants:
|División administrativa: 
}}
El '''Regne de Bèlgica''' (''Koninkrijk België'' en [[Idioma neerlandés|neerlandés]], ''Royaume de Belgique'' en [[idioma francés|francés]] i ''Königreich Belgien'' en [[idioma alemà|alemà]]) o simplement '''Bèlgica'''  és un [[país]] d'[[Europa Occidental|Europa Nort-occidental]]. És un dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]] les institucions principals del qual són hostajades pel país, aixina com moltes atres organisacions internacionals, com l'[[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]]. Bèlgica cobrix una superfície de 30528 [[quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]] en una població aproximadament de 10.396.421 habitants.

A cavall entre el llímit cultural entre l'Europa germànica i romanç, Bèlgica està llingüísticament dividida. Té dos llengües principals: el 60% de la seua població, principalment en la regió de [[Flandes]], parla [[idioma neerlandés|neerlandés]], mentres que prop del 40% parla [[idioma francés|francés]] (en la regió de [[Valònia]], al sur, i en la [[regió de Brusseles-Capital]], una regió oficialment bilingüe que alberga també una minoria de parlants de neerlandés). Menys d'un 1% dels belgues viu en la [[Comunitat germanòfoba de Bèlgica|Comunitat germanòfoba]], a l'est del país. Sovint, esta diversitat llingüística porta a conflictes polítics i culturals, i es reflectix en el complex [[Organisació territorial de Bèlgica|sistema de govern de Bèlgica]] i en la seua [[Història de Bèlgica|historia política]].

Bèlgica rep el seu nom del nom llatí de la part més septentrional de la [[Gàlia]], ''[[Gallia Bèlgica]] '', el nom del qual procedix d'un grup de tribus [[celta]]s, els [[belgues]]. Històricament, Bèlgica ha segut part dels [[Països Baixos]], que també comprenen els actuals Països Baixos i Luxemburc, i cobrien una regió alguna cosa major que l'actual [[Benelux]]. 

Des de finals de l'[[Edat Mijana]] fins al [[sigle XVII]], fon un florent centre de [[comerç]] i [[cultura]]. Des del [[sigle XVIII]] fins a la [[Revolució belga]] de [[1830]], Bèlgica, en aquella época crida els [[Països Baixos del Sur]], fon el lloc de moltes batalles entre els poders europeus, i és per això que s'ha guanyat els malnoms de "el camp de batalla d'Europa" o "la cabina d'Europa".

== Toponímia ==
La menció més antiga dels termes ''Belgae'' i ''Belgica'', en [[llatí]], es troben en el llibre [[De bello gallico]] de [[Juli César]]. Ell dividix la Gàlia en tres parts: els pobles [[gals]], els [[Aquitània|aquitans]] i els [[belgues (Britània)|belgues]]. Estos últims estaven separats de la Gàlia pels rius [[Sena]] i [[Marne]]. La [[Gàlia]] fon dividida per [[Marc Vispani Agripa]] en tres províncies, una de les quals portava el nom de ''Belgica''. [[Domicià]] al seu torn, la dividí en tres noves províncies, una ''[[Gallia Belgica]]'' i dos ''Germania''. La ''Gallia Belgica'' fon dividida una vegada més en dos: la ''Belgica Prima'' i la ''Belgica Secunda''. La major part de la Bèlgica actual se situa rn la ''Germania Inferior'' (més tart nomenada ''Germania Secunda'') i rn la ''Belgica Secunda''.

Estos térmens desaparegueren quasi totalment despuix de les [[Grans invasions germàniques]], i no subsistiren sino als llibres del clericat. Reaparegueren en la segona mitat del [[sigle IX]], despuix de l'escissió de l'imperi de [[Carlemany]] en la creació de la [[Lotaríngia]]. El clericat de l'época utilisaren el terme ''Belgica'' per a designar el regne de [[Lotari II de Lotaríngia|Lotari II]], situat entre la ''Gallia'' de [[Carles II el Calp]] i la ''Germania'' de [[Lluís II el Germànic]]. Les denominacions ''Belgae'', ''Belgica'', ''Gallia Belgica'' desaparegueren una vegada més en el [[sigle XII]], despuix de la desaparició de la Lotaríngia. 

Durant els sigles XV i XVI comtats i ducats post-[[dinastia carolíngia|carolingins]] s'agruparen. El terme ''Belgica'' reaparegué en els humanistes del [[Renaiximent]] pero la seua utilisació quedà restringida als círculs intelectuals encara que respongué a la necessitat d'una denominació comú per a estos principats. Un atre terme aparegué: ''Belgium'', ''Belgia''. En esta época, Bèlgica, els [[Països Baixos]], [[Luxemburc]] i el nort de la França actual eren coneguts com els [[Països Baixos (topònim)|Països Baixos]] o les Províncies Belgues. 

Durant els sigles XVII i XVIII el terme "Bèlgica" es convertí en un terme administratiu i igualment el nom d'una alegoria que representava la "nimfa dels Països Baixos". El seu abast semàntic, tanmateix, es reduí en la divisió de les dèsset províncies despuix de la [[Guerra dels Huitanta Anys]]. Fon utilisat cada vegada més per parlar exclusivament de les províncies meridionals i dels seus habitants, encara que era un sinònim de ''neerlandés'', el qual els incloïa.<ref>Els [[Estats Units bèlgics]] es coneixien com a ''Verenigde Nederlandse Staten'' o ''Verenigde Belgische Staten'' en [[neerlandés]].</ref> En l'anexió de [[França]],<ref>[[Xavier Mabille]], ''Histoire Politique de la Belgique, facteurs et acteurs de changement'', Éditions du [[CRISP]], Bruxelles, 2000, p. 47-48, {{ISBN|978-2870750728}}.</ref> i la reunió voluntària del Principat de Lieja en la República Francesa,<ref>[[Jacques Liénard]], ''A propos du vote de la réunion à la France émis au Pays de Liège en janvier/février 1973'', in [[Wallonie-France]] n°77, [[Lieja]], [[2008]], p.17, N° dépot 0088398</ref> el terme "belga" es popularisà, per a designar els habitants de les regions de l'actual Regne de Bèlgica. En l'any [[1830]], el terme "Bèlgica" es convertí en el nom oficial.

== Història ==
{{AP|Historia de Bèlgica}}
[[Archiu:Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|[[Carlemany]].]]
=== Primeres époques ===
L'àrea ocupada per Bèlgica ha experimentat significatius canvis demogràfics, polítics i culturals. El primer ben documentat va ser la conquista de la regió per la [[República Romana]] en el [[sigle I a. C.|sigle I a.C.]], seguida en el [[sigle V]] pels [[franc (poble)|francs]] [[poble germà|germànics]]. Estos varen establir el [[Dinastia Merovingia|Regne Merovingi]], que va passar a ser el [[Imperi carolingi]] en el [[sigle VIII]]. Durant la [[Edat Mija]], els Paisos Baixos estaven fragmentats en menuts Estats [[feudal]]s. La major part d'ells es va unir durant els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] en la casa de [[Borgonya]], formant els [[Paisos Baixos borgonyons]]. Estos Estats varen guanyar l'estatut d'autonomia en el [[sigle XV]] i varen ser coneguts des de llavors com les [[Dèsset Províncies]].

[[Archiu:Map Burgundian Netherlands 1477-es.svg|thumb|left|Les [[Dèsset Províncies]] (zones en taronja, marró i groc) i el [[Bisbat de Lieja]] (zona en vert).]]
L'història de Bèlgica es pot distinguir de la dels [[Paisos Baixos]] des del [[sigle XVI]]. La [[Guerra dels Huitanta Anys]] (1568-1648) va provocar la divisió de les Dèsset Províncies en les [[República dels Sèt Paisos Baixos Units|Províncies Unides]] al nort i els [[Paisos Baixos del Sur]] al sur, sent estes governades successivament pels [[Habsburc]] [[Casa d'Àustria|espanyols]] i austríacs.

=== L'independència ===
Fins a la [[independència de Bèlgica]] en [[1830]], els Paisos Baixos del Sur eren un territori molt codiciat pels conquistadors, sent el teló de fondo de la major part de les guerres franc-espanyoles i franc-austríaques durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Despuix de les campanyes de [[1794]] de les [[Guerres Revolucionàries Franceses]], els Paisos Baixos—que incloïen territoris que mai havien estat baix domini dels Habsburc, com el [[Bisbat de Lieja]]— varen ser invadits per França, terminant en el mando espanyol i austríac en aquella zona. En efecte, la reunificació dels Paisos Baixos com [[Regne Unit dels Paisos Baixos]] va tindre lloc a finals del [[Primer Imperi Francés|Imperi francés]], en [[1815]], despuix de les campanyes de [[Napoleó]]. 

El triumfo de la [[Revolució belga]] de 1830 per a independisar-se d'@los Países Bajos es va decidir en la capital, Brusseles, en les cridades [[Quatre Jornades de Brusseles]], baix un Govern Provisional que el seu [[membre més influent era [[Charles Rogier]] i, en la direcció militar com a comandant en cap de l'exiliat espanyol [[Juan Van Halen]]. La breu lluita va portar a l'establiment d'una Bèlgica [[Independència|independent]], [[catolicisme|catòlica]] i neutral, baix un govern provisional.

Des de l'instauració de [[Leopoldo I de Bèlgica|Leopoldo I]] com a rei en [[1831]], Bèlgica ha segut una [[Monarquia de Bèlgica|monarquia]] [[monarquia constitucional|constitucional]] i una [[democràcia parlamentària]]. Entre l'independència i la [[II Guerra Mundial]], el sistema democràtic va evolucionar d'una [[oligarquia]] caracterisada per dos partits principals, els catòlics i els lliberals, a un sistema de [[sufragi universal]] que ha inclós un tercer, el Partit Socialiste, i un paper fort per als [[sindicat]]s. En els seus orígens, el [[idioma francés|francés]], que era la llengua de la [[noblea]] i la [[burguesia]], era la [[llengua oficial]]. Des de llavors, el país ha desenrollat un sistema bilingüe en neerlandés i francés.

En la [[Conferència de Berlín]] de 1885 es va acordar entregar el [[Congo Belga|Congo]] al rei [[Leopoldo II de Bèlgica|Leopoldo II]] com a possessió privada, cridada [[Estat Lliure del Congo]]. En [[1908]], es va cedir a Bèlgica com a colónia, passant-se a cridar [[Congo Belga]]. La neutralitat de Bèlgica es va crebantar en [[1914]], quan [[Alemània]] va invadir Bèlgica com a part del [[Pla Schlieffen]]. Les antigues colónies alemanes de [[Ruanda-Urundi]] —que ara són [[Ruanda]] i [[Burundi]]— varen ser ocupades pel [[Congo Belga]] en [[1916]]. La [[Societat de Nacions]] les va transferir a Bèlgica en [[1924]]. Bèlgica va ser invadida de nou per Alemània en [[1940]], durant la [[Blitzkrieg]]. Va estar ocupada fins a l'hivern de [[1944]]-[[1945|45]], en que va ser lliberada per les tropes Aliades. El [[Congo Belga]] va accedir a l'independència en [[1960]], durant la [[Crisis del Congo]], mentres que [[Ruanda-Urundi]] es va independisar en [[1962]].

=== Primera i Segona Guerra Mundial ===
{{AP|Bèlgica en la Segona Guerra Mundial}}
La [[batalla de Lieja]] va ser l'inici de l'invasió alemana de Bèlgica i la primera batalla de la [[Primera Guerra Mundial]]. Això va supondre un nou estímul a l'identitat flamenca que va començar a gestar-se durant el sigle XIX i que va rebre un impuls polític per part del Govern d'ocupació alemà; durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra]], tota la regió del [[Benelux]] (Bèlgica, els [[Paisos Baixos]], el [[Luxemburc]]) va ser ocupada per la [[Alemània nazi]].

Durant el [[sigle XX]], i especialment des de la [[II Guerra Mundial]], la [[Bèlgica en la Segona Guerra Mundial|història de Bèlgica]] ha estat dominada cada volta més per l'autonomia de les seues dos comunitats principals. Este periodo ha vist un aument en les tensions intercomunals i l'unió de l'Estat belga s'ha posat en qüestió. Per mig de reformes constitucionals en els [[anys 1970|anys 70]] i [[anys 1980|80]], la [[regionalizació]] de l'Estat unitari va conduir a l'establiment d'un [[federalisme|sistema federal]] estructurat en tres nivells, a la creació de comunitats llingüístiques i de governs regionals i a la ratificació d'un acort concebut per a minimisar les tensions llingüístiques. Hui en dia, estes entitats federades sostenen més poder llegislatiu que el parlament bicameral nacional, mentres que el govern nacional encara controla casi tota la recaptació d'imposts, prop del 80% de les finances dels governs comunitaris i regionals, i el 100% de la [[seguritat social]].

=== De la «Belgique unitaire» a l'estat federal ===
En 1830, Bèlgica se separa d'Holanda, en la que havia format el Regne Unit dels Paisos Baixos durant quinze anys. La mateixa raó per la que Bèlgica s'independisa té unes bases llingüístiques. És dir, la zona que constituïx la Bèlgica actual havia segut dominada durant molt temps pels francesos, per lo que tota la burguesia administrativa flamenca s'havia afrancesat. No obstant, quan s'unix esta zona als Paisos Baixos, l'èlit administrativa flamenc, de majoria francòfona, és destituïda i reemplaçada per persones que parlen neerleandes, generalment vingudes d'Holanda. Per això, ya a partir dels primers anys del Regne Unit, l'èlit administrativa va perdent la confiança en el rei i l'Unió. Quan, ademés, el rei comença a promulgar mesures proteccionistes contra les indústries meridionals per a fomentar el desenroll industrial de la zona septentrional, també pert el respal de l'èlit industrial, en la seua major part valons, i es produïx la [[Revolució Brabanzona]].

Llavors, segons conte D’Haveloose ([[2000]]), Bèlgica contava en 4 millons d'habitants, d'els que més o menys 2 200 000 parlaven neerlandés i més o menys 1 700 000 parlaven francés. No obstant, el nou Estat es definix a partir dels seus inicis com a unitari i francòfon, encara que la majoria de la població parlava neerlandés i el país constava de dos parts econòmica i culturalment diferents. Llavors, la política llingüística de l'época no té que vore's tant en térmens de quí constituïa la majoria de la població, sino en térmens de que l'èlit burguesa, que controlava la política pel sufragi tributari, s'expressava en francés.

No obstant, gradualment els flamencs es van oponent a l'injustícia llingüística, per lo que, en [[1889]], s'adopta la Llei de l'Igualtat que estipulava que el neerlandés i el francés anaren les llengües oficials del país. Durant la Primera Guerra Mundial, sorgix el Moviment del Front que volia acabar en el predomini del francés i fer de Flandes un territori monolingüe *neerlandófono, un procés que es va portant a terme entre 1932 i 1968.

L'any [[1963]] és un atre moment clau, perque llavors s'adopten unes lleis que dividien el país en zones llingüístiques. Abans, el cens contava quàntes persones parlaven francés, neerlandés o alemà en un municipi i el municipi s'organisava o be en la llengua de la majoria o en abdós, lo que originava un aument dels pobles francòfons i bilingües.

La divisió del país en unes zones neerlandófona, germanófona i francòfona era un assunt molt delicat. Sorgixen moltes protestes, ya que en la frontera llingüística convivien els dos grups llingüístics i ademés en el sistema anterior els habitants tenien el dret a ser atesos en les dos llengües. Per a trobar una solució d'estos problemes, en 27 municipis que estan en una de les fronteres llingüístiques se seguix no aplicant el principi de territorialitat. Aixina mateix, com en sis pobles flamencs al voltant de Brusseles vivien molts francòfons, per lo que, abans, l'administració era bilingüe, se'ls donen facilitats llingüístiques. Per tant, en molts aspectes, l'any 1963 no representa tant molts canvis, sino que més be significa la consolidació d'una volta per totes del ''statu quo''.

Segons Peiren ([[1993]]), l'instauració d'eixes zones es va experimentant gradualment, en contradicció en l'estructura unitària del país, per lo que una federalisació era necessària. Ademés havien sorgit partits polítics flamencs nacionalistes que insistien en la qüestió llingüística, com el [[Volksunie]]. Aixina mateix, en el sí dels partits polítics nacionals sorgien visions fonamentalment diferents, lo que porta a l'organisació regional dels mateixos. Al mateix temps, moltes persones d'abdós parts del país estaven convençudes de que seria millor per a tots si certs aspectes de l'organisació estatal anaren regionalisats. Segons Willemyns ([[2002]]) eixe sentiment s'origina per dos factors: un és que durant el sigle XIX i la primera part del sigle XX és Valonia la que posseïa el major desenroll industrial, pero a partir dels anys 50-60, Flandes també comença a desenrollar-se industrialment. Al mateix temps, l'infraestructura de Valonia, que datava del sigle XIX, necessitava ser actualisada, lo que genera una recessió de la qual fins hui de hui la zona no s'ha recuperat. També existien diferències ideològiques entre abdós parts del país, és dir, mentres que Valonia era clarament socialiste (Parti Socialiste), Flandes era la base del poder del partit popular catòlic democràtic (Christelijke VolksPartij). A raïl d'eixes diferències, comença en 1970 la federalisacin de Bèlgica, un procés que es va portant a terme principalment entre dit any i [[1993]].

En [[1970]], la demanda principal dels flamencs és l'autonomia cultural, mentres que els valons insistixen en una autonomia econòmica per a fomentar la seua economia problemàtica i garanties de que en la Bèlgica federal, la seua situació demogràfica i econòmica no seria marginada. El resultat d'eixes negociacions és la creació, per una banda, de tres comunitats culturals (la de parla neerlandesa, la francòfona i la de parla germana) i, per una atra, de tres Regions (Flandes, Valonia i la Regió capital de Brusseles). Ademés, s'incorporen en la Constitució garanties per a protegir a la minoria francòfona. Les reformes de l'Estat següents ([[1980]], [[1988]] i 1993) estenen les competències de les regions i comunitats fins a obtindre l'organisació de l'Estat actual, que queda representada en la figura.

== Geografia ==
{{AP|Geografia de Bèlgica}}
[[Archiu:Be-map-es.png|thumb|left|[[Brusseles]], [[Amberes]], [[Gant]], [[Charleroi]], [[Lieja]], [[Brujas]] i [[Namur]] són les sèt ciutats principals de Bèlgica, en una població de més de 100.000 habitants.]]
El territori de Bèlgica té una extensió de 30.510 [[quilómetro quadrat|km²]] i es dividix geogràficament en tres regions: la planicie costera al noroest, el replanell central i els altiplans de les [[Ardenes]] al surest. Seguint l'eixemple dels Paisos Baixos, la planicie costera ha guanyat alguns espais del [[mar del Nort]] per mig de [[dic]]s i [[Canal (ingenieria)|canals]]. El replanell central, en l'interior, és un àrea plana i de poca altitut, que té moltes valls fèrtils i és irrigada per numeroses vies navegables. Ací també hi ha estructures d'un relleu més asprós, com [[cova]]s i menudes goles.

La regió de les Ardenes és més accidentada que les atres dos. És un replanell densament boscós, molt rocosa i no molt apta per al cultiu, que s'estén fins al nort de França. Ací és on es concentra la majoria de la [[fauna]] salvage de Bèlgica. En esta regió es localisa el punt més alt de Bèlgica, la [[Signal de Botrange]], en sol 694 [[metro]]s d'altitut.

El [[clima]] és marítim templat, en precipitacions significatives durant tot l'any ([[Classificació climàtica de Köppen]]: ''Cfb''; la [[temperatura]] mija és de 3[[°C]] en giner i de 18°C en juliol, i la [[Precipitació (meteorologia)|precipitació]] mija és 65 [[milímetro]]s en giner i 78 milímetros en juliol).

A causa de la seua elevada densitat de població i a la seua posició en el cor de [[Europa Occidental]], Bèlgica s'enfronta a sérios problemes migambientals. Un informe de 2003 va indicar que l'aigua dels rius de Bèlgica tenia la pijor calitat d'Europa, i que se situava a la coa dels 122 paisos estudiats.

== Economia ==
{{AP|Economia de Bèlgica}}
Bèlgica és un país densament poblat i es localisa en el cor d'una de les regions més [[indústria]]*lizadas del món. Actualment, l'economia belga està orientada cap als servicis i mostra una naturalea dual, en una dinàmica part [[Flandes|flamenca]], sent [[Brusseles]] el seu principal centre multilingüe i multiétnic en una [[renda per càpita]] de les més altes de la [[Unió Europea]], i una economia [[Regió Valona|valona]] més ruralisada i menys dinàmica.
Bèlgica va ser el primer país d'Europa continental en el que es va desenrollar la [[Revolució industrial]], a principis del [[sigle XIX]]. [[Lieja]] i [[*Charleroi]] varen desenrollar ràpidament una indústria minera i acerera, que va florir fins a mijan el [[sigle XX]]. No obstant, per la [[anys 1840|década de 1840]] l'indústria [[textil]] de Flandes estava passant per una aguda crisis i hi havia [[fam]] (1846-50). Despuix de l'II Guerra Mundial, [[Gant]] i [[Amberes]] varen experimentar una ràpida expansió del sector [[química|químic]] i [[petròleu|petrolífer]]. Les [[crisis del petròleu de 1973]] i [[crisis energètica de 1979|1979]] varen causar una prolongada recessió econòmica. L'indústria siderúrgica belga ha sofrit des de llavors per una greu reculada, i este ha segut el responsable d'inhibir el desenroll econòmic de [[Regió Valona|Valonia]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de Bèlgica}}
Bèlgica té una població de 11& 250 659 habitants segons l'estimació de juliol de 2015 i una [[densitat de població]] de 368,5& hab./km², sent una de les més elevades d'Europa, despuix dels [[Paisos Baixos]] i d'alguns microestats com [[Mónaco]] i [[Ciutat del Vaticà]]. Les àrees en major densitat de població són les que estan al voltant de les aglomeracions de [[Brusseles]]-[[Amberes]]-[[Gant]]-[[Lovaina]] —regió coneguda com el [[Diamant Flamenc]]— aixina com en atres centres urbans importants (principalment [[Lieja]], [[Charleroi]], [[Brujas]], [[Namur]], [[Mons]], [[Courtrai]] i [[Hasselt]]). La regió de les Ardenes és la que té menor densitat de població del país. En [[2005]], la Regió Flamenca tenia una població d'aproximadament 6 043 161 habitants. La seguien Valonia en 3 395 942 i Brusseles en 1 006 749. Casi tota la població és urbana (97,3 % en 1999). Les ciutats principals (en la seua població entre paréntesis) són [[Brusseles]] (1 006 749 en la ciutat s.s. i uns 2 millons en la seua aglomeració), [[Amberes]] (457 749 en la comuna i 900 000 en la seua àrea metropolitana), [[Gant]] (23 951), Charleroi (201 373), [[Lieja]] (185 574 en el municipi i 600 000 en la seua aglomeració) i [[Bruixotes]] (117 253).

=== Religió ===
Des de l'independència, el [[catolicisme]], encara contrarrestat pel [[*librepensamiento]] i els moviments [[francmaçoneria|*francmasónicos]], ha tingut un paper important en la política belga. La [[Constitució de Bèlgica|constitució]] llaica permet la llibertat de cult, i el govern, en general, respecta este dret en la pràctica. En una enquesta realisada en 2001, el 47% de la població del país es va identificar catòlic, el 3,5% musulmà, entre l'1,2% i l'1,4% protestant, el 0,7% ortodox, entre el 0,4% i el 0,5% judeu i el 0,1% anglicà. Ademés, el 15% va declarar no identificar-se en cap religió i el 7,4% es va descriure com a llaic. Una investigació portada a terme en 2006 en la regió de Flandes —considerada més religiosa que *Valonia— va mostrar que el 55 % de les persones s'identifiquen com a religiosos, i un atre 36&*nbsp;% creu que algun deu és el creador del món.

=== Idioma ===
Els idiomes oficials de Bèlgica són el [[idioma neerlandés|neerlandés]], el [[idioma francés|francés]] i el [[idioma alemà|alemà]]. Prop del 59 per cent de la població de Bèlgica té com a llengua materna el neerlandés (ho coneix fins al 70% de la població, entre ells un 20% de valons), el 40 per cent és francòfona (el 70% de la població total coneix la llengua francesa, inclós el 60% dels flamencs), i menys de l'1 per cent és de parla alemana. Brusseles, en el 9% de la població del país, és oficialment bilingüe (francés i neerlandés).

El neerlandés i el [[Francés de Bèlgica|francés]] que es parlen en Bèlgica presenten menudes diferències de [[vocabulari]] i de [[significat]] sobre les varietats dels Paisos Baixos i França. Si ben hui molta gent actualment parla dialectes del neerlandés, la [[llengua valona]], que antany fora la llengua principal de [[Regió Valona|Valonia]], solament conta en pocs parlants que solen ser persones majors. Estos dialectes, junt en uns atres com el [[idioma picart|picart]] o el [[Idioma limburgés|limburgés]], no s'usen en la vida pública. No obstant, el [[Flamenc (idioma)|flamenc]] és molt més utilisat en tota la regió neerlandesa. El flamenc és parlat diàriament per la població, encara que l'escola, llibres i demés es troben un neerlandés més estandardisat.

== Referències ==
<references group="nb"/> 
<references/>

{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Organisacio de les Nacions Unides]]