Edició de «L'Horta de Valéncia»

La '''Horta de Valéncia''' o ''l'Horta'' és una comarca històrica de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Formen part d'ella la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] i tots els municipis de les actuals comarques de la [[Horta Nort]], part dels de la [[Horta Sur]] ([[Alfafar]], [[Benetússer]], [[Catarroja]], [[Massanassa]], [[Paiporta]], [[Llocnou de la Corona]] i [[Sedaví]]), i part dels de la [[Horta Oest]] ([[Chirivella]], [[Mislata]], [[Paterna]] i [[Picanya]]). Actualment, es tendix a incloure la resta dels municipis de les dites comarques actuals encara que no formaren part d'ella històricament. 
 
Es tracta d'una zona compresa per l'últim tram del riu [[Túria]] en les zones inundables de la seua Vega, així com l'entorn de la [[parc Natural de l'Albufera|Albufera de Valéncia]]. Es dedicava tradicionalment al cultiu de [[arròs]], [[hortalisa|hortalises]] i [[cítric]]s que s'exporten a través del [[port de Valéncia]]. Actualment l'entorn de la ciutat de Valéncia, així com el seu [[àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]], està fortament urbanisat i industrialisat, havent-se deixat a un segon pla els usos agrícoles del seu sol.

[[Archiu:Localisacioó de l Horta de Valencia.png|thumb|right|175px|Localisació de l'Horta de Valéncia respecte de la Comunitat Valenciana]]

== Geografia ==
L'Horta de Valéncia s'estén des de [[Puçol]], pel nort, fins a la [[parc Natural de l'Albufera|Albufera]], pel sur, i pels relleus de [[Paterna]], [[Torrent]] i [[Moncada]], per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva llentament des del mar cap a l'interior. 

== Orige ==
La [[horta (cultiu)|horta]] valenciana va nàixer en l'época de l'[[imperi romà]], creant [[Valéncia (ciutat)|''la ciutat de Valentia'']], com a centre llogístic i d'hivernació per a les seues campanyes de conquiste sobre ''[[Ibèria]]''.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vid. No obstant estos i per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant va servir per a la seua comesa d'abastiment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels [[visigots]]. Deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

Realment el que hui coneixem com l'horta valenciana es va desenrollar en la [[Edat Mijana]], durant el periodo [[al-ándalus|islàmic]], creant una important infraestructura fluvial, principalment en la construcció de [[séquia]]s'i asuts, chicotetes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del [[Túria]] i els barrancs, conseguint dessecar grans zones pantanoses i portant el rec els camps. També es va impulsar i va desenrollar diverses activitats al llarc d'estes infraestructures com a molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les séquies, com a llavadors pròxims a les vivendes o alqueries. Un eixemple interessant d'horta dependent de la ciutat per a l'obtenció d'aliments fon el de l'horta de [[Russafa]], el nom del qual en àrap identifica, precisament, a este tipos d'hortes urbanes.

Gràcies a estes infraestructures la ciutat de Valéncia, així com les poblacions del seu entorn van conseguir desenrollar-se.

Es va crear realment un ric espai productiu, l'orige de l'horta de Valéncia és clarament d'época andalusina, com a conseqüència de la introducció de la tradició àrap (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nort-africanes. Els productes cultivats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ya es cultivaven en época romana, [[cereal]]és, [[vinya]], [[olivera|oliveres]], s'afigen el [[arròs]] i la [[chufa]] com més característics de les zones més humides, hortalices noves en al-andalus com l'albargina i la carchofa, etc. Al ser els productes hortícoles el cultiu per excelència, es va prendre d'ací el nom d'este entorn.

Les séquies majors van estar regides des de l'época musulmana pel [[Tribunal de les Aigües de Valéncia|tribunal de les aigües]], encara vigent hui, pel que es controlava l'us i utilisació dels cabals de reg.

Són huit les séquies majors de la ciutat de Valéncia: Moncada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella.
{{VT|Historia de la ciutat de Valéncia}}

== Construccions típiques ==

A causa de la peculiaritat del terreny hi ha diverses vivendes típiques. La principal vivenda en l'horta valenciana és la [[Alqueria]] o Casa, algunes inclús transformades en molins d'aigua, aprofitant el curs de les séquies. 

Una atra també molt característica per la seua construcció és en les zones inundables i d'escassa vegetació arbòrea, es crega una construcció autòctona la [[barraca (vivenda)|barraca]] valenciana en qué per a la seua construcció s'unixen dos elements el fanc i la palla, sent esta més habitual en el sur de la comarca junt en l'albufera i els arrossars.

== Demografia ==

L'Horta de Valéncia és la zona més densament poblada de la [[Comunitat Valenciana]]. El [[àrea metropolitana de Valéncia]], a la que pertanyen en la seua totalitat totes les localitats de la comarca, és la tercera [[àrees metropolitanes d'Espanya|àrea metropolitana d'Espanya]] per població, només superada per [[àrea metropolitana de Madrit|Madrit]] i [[àrea metropolitana de Barcelona|Barcelona]]. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i la incorporació al núcleu urbà de la metròpolis de núcleus d'antics pobles.

== Veja's també ==
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]
* [[Valéncia]]
* [[Horta Nort]]
* [[Horta Oest]]
* [[Horta Sur]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Vega de Valéncia]]

[[Categoria:Comarques de Valéncia]]